Vacances de Setmana Santa
Ha arribat una any més la Setmana Santa i nosaltres anem a prendre'ns uns dies de descans, aquesta setmana no hi ha El Temps Passa ... i la música queda.
La veritat és que contemplant amb atenció el món que ens envolta ens adonem que Dylan tenia la seva part de raó quan afirmava que "Els temps estan canviant" i tant que han canviat.
Recordant aquella Setmana Santa de la nostra infància i joventut, allà pels cinquanta i pràcticament fins a finals dels seixanta, apreciem notòriament que tot ha canviat i molt.
Després del Diumenge de Rams, amb les palmes i palmons, la roba nova que estrenàvem aquest dia per anar a rebre la benedicció del capellà del barri, del poble, arribaven aquests dies de recolliment i oració. Amb sales de cinema programant tan sols pel·lícules bíbliques, històriques o de romans. Films amb missatge més o menys subliminal, però que contribuïen a ennoblir l'esperit de la joventut, sense tenir en compte que l'únic que realment volia aquesta joventut era divertir-se i que no li mengessin el tarro amb missatgets. Per descomptat també les emissores de ràdio patien els rigors de les normes establertes i els programes de música moderna desapareixien per donar pas a la música clàssica. Arribaven les processons amb tot el seu fervor religiós i també l'obligatorietat de no menjar carn, tot i que si obtenies una butlla, pagant és clar, se't permetia deixar-te portar per la gula.
Per això la joventut, tenint en compte que les discoteques i sales de ball també romanien tancades..organitzava les sortides al camp per menjar-nos la Mona, les excursions amb el clàssic tocadiscs de maleta, a piles de vegades per si es donava el cas que no haguessin connexions a la xarxa elèctrica. Ens portàvem la carn i s'organitzava una costellada que no la saltava ni el sunsuncorda i en la qual no faltava ni el all i oli ni el porró amb el vi.
Avui tot ha canviat. El fervor religiós segueix existint, però ha estat superat pel tipisme i el negoci turístic. Els cinemes passen de programacions especials, les emissores de ràdio i les cadenes de televisió, excepte una minoria, tenen la seva programació inalterable excepte per la gent que es troba de vacances i si ens referim a les sortides d'excursió, està prohibit fer fogueres al camp, fins i tot en finques privades, per tant com no et portis la carmanyola, això de cantar el cumbayá al voltant del foc ha passat a la història.
Tenia raó Dylan, tota la raó, quan assegurava "Els temps estan canviant"
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il•lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario