El Temps Passa 09-06

Diuen els "entesos" que el passat sempre torna a nosaltres i per començar El Temps Passa... i la música queda d'aquesta setmana volem recordar una frase que va dir Winston Churchill: "Els pobles que no coneixen la seva història estan condemnats a repetir-la", per tot això i per recordar, encara que sigui una part, de la nostra història, en aquest cas musical, us hem seleccionat per al programa tot un seguit de grups i artistes que formen part d'aquesta història. Escoltarem avui a Los Catinos, Els 3 Tambors, Los Rangers, Los Sírex, Els Picapedrers, Los 4 Ros, Els Xerracs, Els Drums, Los Sixtar i Los Continuados, entre molts altres que configuraran el nostre viatge al passat en ales de la música. Per tant i des de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores per les que sortim al aire, anem a conectar la Nostra especial Màquina del Temps per fer un recorregut per els records i el passat i escoltarem a The Rocking Boys que ens parlaran d’una noia d’impresió, una “Rubia de miedo”. Nosaltres som Quimet Curull i Mario Prades i us diem alló de

Obrim la Paradeta

The Rocking Boys – Una rubia de miedo

Començarem el programa escoltant aquesta bona versió del tema "Che Dritte!" del cantant italià Adriano Celentano, que ens porten The Rocking Boys i de la qual per cert, va fer també una bona versió el català Jorge Miranda en un EP publicat l'any 62 en què va estar acompanyat pel Latin Quartet. The Rocking Boys la van incloure en un EP, editat així mateix l'any 1962, concretament al novembre i en el qual el tema estrella va ser "Twist en Sevilla". En el disc, editat per Belter, també s'incloïen “Tú no sabes” i “Con tu amor”. En aquest disc, el tercer que publicaven, per primera vegada totes les cançons estaven interpretades en castellà, fins aquell moment havien inclòs sempre temes en anglès. The Rocking Boys es van formar a La Línea de la Concepción, a Càdis, a finals dels anys 50, influenciats per l'emissora de la base americana de Rota i la seva música. The Rocking Boys van començar fen twist i rock and roll, els géneres de moda a l'época i seguin les tendencies van anar passan al pop. The Rocking Boys van ser una de les millors bandes andaluses del principi de la dècada i també són un dels primers grups espanyols en sortir a l'estranger (Portugal, sud de França i el Marroc) i van tocar moltes vegades a Madrid i Barcelona. Inicialment The Rocking Boys eren José Gómez (guitarra i veu), Ricardo Oliveira (baix i veu), Carlos Jaime (piano i saxo) i Agustín Martínez (bateria i veu solista), però amb la mili a sobre es van produïr canvis inevitables. Hi havia un cinquè membre a l'ombra José Garzón, a qui van conèixer a Ceuta i que és convertiria en el seu representant. Entre la gent que va ser membre de The Rocking Boys es troben també Rafa (òrgan), que venia de The Brisk i després tocaria amb l'Orquestra Mondragón, Hans (bateria) que va tocar amb Los Mitos i José Luis Tejada (cantant) que posteriorment militaria a Barrabás. En total The Rocking Boys van gravar 16 EP's.

Los Sonor – Tienes 16 años

Los Sonor van ser una de les millors bandes instrumentals espanyoles en el primer quinquenni dels 60, encara que segons l'època van interpretar cançons cantades com aquesta en què la veu és Manolo Escobar, per descomptat, no el confongueu amb el del carro i la minifaldilla, rés a veure. Per Los Sonor van passar grans músics com Tony Martínez i Manolo González, tots dos ja morts, que després es van incorporar a Los Bravos, Manolo Díaz que és llançaria com a cantant en solitari, compositor i productor, sent alt executiu de CBS ja en els 70. Altres membres dels Sonor van ser Carlos Guitart que s'incorporaria a Los Flecos, Luis Eduardo Aute, Jorge Matey que va formar part posteriorment dels Pekenikes, Beta Quartet i Los Archiduques, junt a Manolo Fernández, José Antonio Otero, José Luis González i algun més. Aquesta és una versió d'un èxit d'Elvis Presley, però estaba escrita i va ser gravada per primera vegada per el Johnny Burnette Rock'n'roll Trio i que ja l’havien interpretat a Espanya en aquella mateixa época The Vagabounds, un tercet de soldats nord-americans fent la mili a la base de Torrejón que van treure un parell de discos al país mentre cumplien amb els deures amb la seva patria. Los Sonor van fer una bona versió d’aquesta cançó que ens parla d’amors molt joves, avui sería un  tema tabú.

Quique Roca y su Conjunto con Claudia – Renato

Quique Roca y su Conjunto van ser un grup de principis dels 60 que van editar uns quants EP's, calculem que entre cinc o sis, comptant amb la cantant Claudia que consta en alguns dels discos i en altres s'omet, tot i ser-hi. També algunes de les seves cançons es van incloure en aquells, tan populars a l’época, Discos Sorpresa de Fundador. Aquest tema, versió d’un èxit de Mina i que ja l’havia gravat en castellà Gelu, Rosalía i també Francisco Heredero que la va titular “Renata”, és clar, algunes fons diuen que l’autor era l’argentí Alberto Cortez que la va dedicar a la seva dona que es deia precisamente Renata, es trobava en un EP editat per Hispavox l’any 1962 i on també es van incloure “Locomotion” de Little Eva, “Dos cruces” i “El Gran Tomás”. La veritat es que en aquest EP hi trobem a faltar “Cantando bajo la lluvia”, ho diem per els impermeables o gavardines que porten a la foto de la portada. De fet el gran èxit en la carrera d'aquest grup espanyol liderat per Quique Roca que sembla ser era d'origen argentí, va està la versió que van realitzar del "Sukiyaki" que escoltarem un altre dia perquè la història d'aquesta cançó té molta “miga”. Mario vol dedicar aquesta cançó al amic Artemi, un home que creu ferventment en la Independència de Catalunya i que l’altre dia li va parlar de “Renata”.

Los 4 Jets – Shake baby shake

Aquest tema, una bona versió instrumental del tema del cantant nord-americà de color Champion Jack Dupree, es va incloure en un EP en el qual la cançó estrella va ser "Maria de la O", una versió curiosa i poc destacable d'un clàssic de la copla, al costat de “Luna” i “La luz”, es va publicar l'any 1965 mitjançant el segell Polydor i va ser el seu tercer i últim EP. La veritat es que Los 4 Jets van gravar quatre discos, tot i que l'últim no va arribar a publicar-se mai. Ara farem una miqueta d’historia. Un dels primers conjunts que van sortir a Madrid va ser Los Mágicos l’any 1958, on hi trobavem als germans Santiago (guitarra rítmica) i José María González Picatoste (baix). Quan es van desfer se'ls uneix el guitarra Tony Reinoso que va formar part de Los Continentales i anys més tard es convertiria en líder de Los Solitarios i un músic filipí establert a Espanya des de petit anomenat Eddy Guzmán (bateria i cantant) que venía dels Pekenikes i allà es van crear Los 4 Jets. L'any 1963 l’amic Reinoso que ara viu a Santo Domingo, s'en va anar a Los Continentales i en el seu lloc entra Ricky Morales (a la foto) que posteriorment tocaria a Los Shakers, Los Brincos i Barrabás. De fet Los 4 Jets adolien de ser molt tècnics interpretant les seves cançons en directe, però freds i no comunicaven amb el públic, ells volien que els assistents als seus concerts es mantinguessin en silenci i quiets, gaudint de la música, però la joventut en aquells festivals, aquells matins del Prince de Madrid volia marxa, moure el esquelet, volia expressar les seves emocions i ànsies de rebeldia a través de la música. Los 4 Jets van tornar anys mes tard ja sols com Los Jets i les seves gravacions van ser reeditadas en CD per Ramalama Music. José María González i Eddy Guzmán ja van morir

Los Rockeros – Galaxia

Escoltarem ara a Los Rockeros que igual que va succeir amb The Shadows i Cliff Richard, van ser el grup d'acompanyament de Bruno Lomas i van mantindre una bona carrera paral·lela gravant discos instrumentals, encara que finalment i quan van voler començar a incloure veus, les coses entre ells i el de Xàtiva es van espatllar i el van deixar per dedicar-se només a la seva pròpia carrera. Aquesta cançó es trobava en un EP publicat per EMI-Regal al setembre de 1965 i en el qual també es van incloure "Ensueño", “Pinocho" i "Macarenas", tots els temes exceptuant aquest últim eren composicions de Joaquín Villanueva, líder de Los Rockeros. Com us deiem abans, Los Rockeros van tenir una interessant carrera paral·lela com a grup instrumental, fins que finalment ells que també eren compositors, básicamente Joaquín Villanueva, van decidir començar a gravar cançons cantant ja que estaven convençuts que la música instrumental, la surf music, estava ja en decadència, més aviat acabada del tot. Allò no va agradar a Bruno Lomas i encara que no se sàpiga la veritable raó, ambdues carreres es van separar definitivament l’any 1966. Los Rockeros eren Vicente Buig (baix), Pascual Cortés (guitarra rítmica i cantant), Joaquín Villanueva (guitarra) i  Galileo Marco (bateria) que havia substituït a Luis Segarra que els va deixar després de tornar de França. Quan Emilio Baldoví que formava part de Los Milos, els va deixar per llançar-se en solitari i aquests es van convertir en Los Top Son, Emilio va reunir els músics que havien treballat amb ell quan va marxar a França, estant uns quants mesos fent una gira, van gravar també un disc i sembla ser que van guanyar un munt de diners. Es va canviar el nom a Bruno Lomas i ells van passar a ser Los Rockeros (tots a la foto) que s’havien creat a Valencia l’any 1962 i es deien inicialment Los Diávolos. Los Rockeros es van disoldre l’any 1969, després d’haver estat considerats “El Millor grup d’acompanyament de la seva época”. Joaquín Villanueva i Vicente Buig van abandonar la música i reprengueren els seus estudis universitaris. Pascual Cortés, conehut com Pipo, va començar llavors una interessant carrera com a cantant solista en els 70 passant a dir-se Tony Frontiera i Galileo Marco passa a ser músic de sessió i va acompanyar en gires i gravacions a Lorenzo Santamaría, Maria Jiménez i per descomptat a Bruno Lomas, amb el qual li unia una bona amistat. Val a dir que nosaltres teniem informació dien que el veritable nom de Tony Frontiera era Antoni Vidal Bibiloni i que abans havie format part del grup mallorquí Los Oliver’s que treballaven amb el segell Polydor i als quals es va incorporar l'any 1970, per tant així ho deixarem. Pipo Cortés mor l'any 1991 també en accident de trànsit i el 1995 és Galileo Marco qui va morir així mateix en accident.

Los Pops – Chica de negro

En el seu segon treball discogràfic, un altre EP, el grup mallorquí Los Pops van incloure aquest tema que us hem seleccionat per escoltar ara a El Temps Passa... i la música queda, és clar que en aquell disc, publicat per Regal l'any 1967, la cançó estrella va ser una versió del "Con su blanca palidez" dels britànics Procol Harum. Aquest tema que sona ara era també una versió, en aquest cas el "The girl in black" de The Troggs, encara que hem de reconèixer que la versió dels Pops és bastant més light que l'original. Així mateix es va incloure "La chica del verano" una versió d'un tema de Georgie Dann una miqueta cutrilla i una quarta peça "Pa, pa, pa" que estava escrita per ells i que ja hem escoltat en el programa, creiem recordar que va ser la passada temporada. Los Pops van treure en total tres EP's, tots l'any 1967 i realment eren una banda que petaba molt bé. Los Pops eren cinc joves i l'integraven Paco Rosell com a cantant, Diego Sámchez que procedia de Los Fugitivos a la bateria i que va substituïr a Juan Sansó, Agustí (órgan), Jacobo (baix) i el guitarra solista, un granadí anomenat José Rodríguez Lechuga que abans havia tocat a Los Guantes Negros. En els seus discos a part de les clàssiques versions, la majoria de les vegades imposades per les discogràfiques, Los Pops sempre van incloure cançons pròpies. Tot i que no tornarien a gravar cap altre disc a partir de 1968, van estar en actiu fins a l'any 1972 actuant bàsicament a l'illa de Mallorca. Us explicarem una curiositat, quan es trobaven en plena campanya de promoció d'aquest disc van ser convidats a actuar a TVE en un programa que es realitzava des de Miramar, a Barcelona. Quan els nois van arribar al plató el productor va jutjar que portaven els cabells excessivament llargs per sortir a la televisió pública i va donar ordre que es presentés el perruquer de l'estudi i els tallessin el cabell i es va fer.

Los Brincos – El segundo amor

Los Brincos han sonat i molt en el nostre programa, però casi sempre escoltem a El Temps Passa... i la música queda als primers Brincos. Avui torneram a possar a la primera formació d’aquest grup históric del pop espanyol dels seixanta que va a començar a funcionar sota la batuta de Mariní Callejo i ho farem amb aquesta cançó “El segundo amor” que va ser un single publicat l’any 1966 amb dibuixos / caricatures a la caràtula en lloc de foto i que es va editar en single a través de Novola-Zafiro amb "A mi con esas" a la cara A i la veritat es que va ser un disc fet per allargar aquella hoterada titulada “Borracho”, per cert que el single amb “Borracho” va ser el primer disc que es va comprar Mario. És diu que aquest es el primer disc del pop espanyol amb una caricatura per portada i aixó no es veritat, molts anys abans ya s’havia fet a un EP de Josep Guardiola. Juan Pardo i Antonio Morales Junior es van separar per formar el duet Juan y Junior, la veritat del que va passar no la sabrem posiblement mai, però els nous Brincos es van recompondre sota el lideratge del compositor i bateria Fernando Arbex, sent substituïts per Ricky Morales que era germà de Junior i Vicente Jesús Martínez, procedents tots dos del grup Los Shakers i abans de Los 4 Jets. Sense oblidar a Manolo González al baix que es va mantenir ferm amb Fernando des del principi de la banda fins a la seva dissolució l’any 1970 si be no es va incorporar despres a Barrabás. Cal dir que aquesta formació tampoc va ser definitiva ja que Vicente Martínez els va deixar despres de dos discos i al seu torn va ser substituït per Miguel Morales, també germà de Junior i de Ricky. Fernando Arbex va morir el 5 de juliol de 2003 a l’edat de 62 anys, despres de patir una llarga malaltia i Junior ens va déixar el 15 d’abril d’aquest 2014.

Los Catinos – Linda Rosie

Un dels grans compositors i també cantant nord-americà, és Neil Diamond, autor d'aquest tema que ara ens porten Los Catinos i que originalment es va titular "Crackin Rosie". Era la cara A d'un single amb "Knock three times" de Tony Orlando & Down a l'altre cara i que és va publicar mitjansan Belter l'any 1971. Van començar sent Los Ticanos fins que va haver una escisió i es van canviar el nom, però amb les mateixas lletres col·locades per ordren diferent. Los Ticanos van ser al costat de Los Pájaros Locos i el Golden Quarter, els primers grups catalans de pop que van actuar en les matinals de Madrid, a un festival organitzat per un sindicat estudiantil. Los Catinos, al costat dels Mustang i Los Javaloyas, van estar els més destacats versioners de la seva època, els dos primers grups eren de Barcelona, els tercers de Mallorca / Valencia. Los Catinos van començar l’any 1963 i es van desfer deu anys més tard. Els components del grup Los Catinos eren Manolo Vehi Méndez (veu), José Antonio Muñoz Fortes (baix), Jorge Casas Valls (teclats) que va ser substituït posteriorment per Manuel de los Ojos Prieto, Marcelo Pinilla Marín (guitarra) i Fernando Luna Figueres (bateria). En els seus principis van ser sis, però no tenim dades d’aquest altre. Entre 1963 i 1966 van gravar per Vergara, passant a Belter l’any 1967 i fins a 1973, en què van desfer-se, tot i que des de fa uns quants anys Los Catinos han tornat als escenaris, no sabem si tots o una part dels membres originals. L’any 1991 Los Catinos van tornar a gravar un disc "Canciones Románticas" i segueixen en actiu.

Los Rangers – Tu amor de ayer

Los Rangers ens van arribar des de València i aquest tema que escoltarem havia estat el gran èxit del cantant britànic Chris Andrews que la va titular, aixó si, "Yesterday man", es va incloure en un EP editat per Marfer l'any 1965, creiem que l'únic que van gravar, en el qual també trobàvem "Muy lejos de aquí" que és una versió de "We Gotta Get Out Of This Place" de The Animals, tot un clàssic "María Dolores" i "Melodía encadenada", versió del "Unchained melody" del duet nord-americà The Righteous Brothers, però d'aquesta última ens quedem amb la versió que va realitzar aquí a Espanya Tony Ronald. Algunes de les cançonsde Los Rangers es van incloure en un LP recopilatori publicat fa uns anys i titulat "Valencianos vol. 1" i també en una sèrie de discos de grups del Llevant espanyol que es va dir "Valencia Canta: Grupos valencianos de los 60 i 70". Los Rangers es trobaven en el volum 2. Per cert que "El teu amor d'ahir" també va ser gravada i amb èxit, per Karina. Actualment existeix el Grupo Musical Los Rangers que són de Archena, a Múrcia, no sabem si tenen alguna cosa a veure entre ells. Curiosament a Saragossa va existir un grup anomenat The Rangers que inicialment es van fer dir The Ranger's Boys, van funcionar de 1963 a 1966 i van intervenir en la pel·lícula protagonitzada per Alberto Closas "Muere una mujer".

Los Sírex – Tu nombre en las paredes

Quan Los Sírex van gravar aquesta cançó molts es van estranyar preguntant-se perquè el grup barceloní versionava una cançó de Los Mismos, però la realitat era molt diferent. Sí que Los Mismos havien gravat aquest tema i el van portar a l'èxit aquí al país, però alhora ells l'havien versionat ja que la cançó va ser escrita per José Luis Borsani Selva, músic, productor, compositor, cantant i actor que va néixer l’any 1945 a Florencio Varela, població argentina propera a Buenos Aires. Va començar component cançons per Palito Ortega i format part del grup Los Tíos Queridos a la seva Argentina natal i aquest tema va ser el major èxit en la seva carrera. Posteriorment i després de la dissolució del grup, Joe i la seva dona, la cantant Maria Teresa Campilongo, es van venir a Espanya i van crear el grup Rubi y Los Casinos, una de les bandes importants de la movida madrilenya. Joe Borsani, gran músic, productor i compositor va morir a la seva casa del barri madriloeny La Latina, el 8 de juny de 2003. Va ser trobat pel seu germà amb signes evidents de violència i es va jutjar que havia estat assassinat. Els agents que es van desplaçar al lloc van comprovar que Borsani tenia una samarreta enrotllada al coll i que el pis "estava regirat". Los Sírex van incloure aquesta cançó en un  single editat per Vergara l’any  1969 amb “La botella” al’altre cara i val a dir que rés a veure la versión de la banda de Lesli amb la de Los Mismos, molt més patxanguera. Los Sírex van inventar un pas de ball que es va anomenar el "pas Sírex" i el ballaven conjuntament en l'escenari quan actuaven, encara ho fan. Quan van començar el cantant era Santi Carulla que els va deixar per anar-se a Los Mustang i amb la incorporació d'Antonio Miquel Cerveró anomenat Lesli i "El Anxoveta" i junt a Guillermo Rodríguez Holgado (baix), Manolo Madruga (guitarra solista), José Fontseré (guitarra) i Luis Gomis de Pruneda (bateria) va ser la formació que va obtenir els grans èxits del grup en els anys 60. Manolo Madruga i Lluis Gomis van morir al setembre de l’any 2012, amb pocs dies de diferencia. La primera vegada que a la província de Tarragona es va realitzar un festival revival, va ser l’any 1988 i el va organitzar Mario Prades a les Festes Majors de la Pobla de Mafumet i el cartell el van configurar Los Sírex, Los Salvajes i Los Diablos. Després van haver uns quants més, com un que Mario va celebrar al Divertipark de Cambrils i en el qual Los Sírex es van retrobar amb el guitarra Manolo Madruga, a qui no veien des dels anys 70, quan va deixar el grup i va marxar-se amb la seva dona a viure a Alemanya. Actualment Los Sírex són Lesli, Guillermo, Josep Fontseré, Juanjo Calvo i Ernesto Rodríguez.

Los Buenos – My baby

L'any 1969 Los Buenos van treure un single en el qual aquest tema ocupava la cara A i tot i la similitud de títol no té res a veure amb la primera cançó que va gravar el gran harmonicista Little Walker i que va ser el seu debut amb el segell Chess Records. Aquest single va ser el quart i últim disc de Los Buenos, una banda d'extrema qualitat que, la veritat, van ser molt desaprofitats, possiblement a causa de treballar amb el segell Acción que era propietat de la Cadena SER la qual cosa els tancava les portes en altres emissores. A la cara B van incloure "Summer talk", ambdues cançons eren seves. Los Buenos es van crear l'any 1968, a Madrid, encara que cap dels seus components era madrileny i la idea va ser del cantant Julián Granados que havia estat líder de The Brisk i abans de Los Ángeles Azules. Va comptar amb Johnny Galvao (guitarra) procedent del grup portuguès Us Duques, Iñaki Egaña (baix) i Jorge Moreno (bateria), que havien tocat en diversos grups i Rod Mayall (òrgan), germà petit de John Mayall, el Pare Blanc del Blues britànic i que havia estat tocant amb The Explosion, val a dir que a Anglaterra, el seu país, havia tocat amb Steve Winwood, Jack Bruce o el seu propi germà. Tots ells músics amb àmplia experiència i que tenien molt clar el que volien fer: Rock de qualitat amb tocs progressius. En principi es van anomenar Los Snobs i amb aquest nom comencen a actuar per clubs de Madrid. És precisament Acción qui els obliga a fer servir un nom espanyol i arriben Los Buenos. Cal reconèixer que la casa de discos es va bolcar amb ells, fins i tot van contractar com a productor a Adolfo Waitzman. La seva presentació oficial es va fer, sense estalviar esforços ni diners, el 18 de febrer de 1969, a la discoteca JJ de Madrid, va ser retransmès en directe a tot Espanya a través de la Cadena SER. Al 69 i mentre estaven gravant el seu tercer single, Julián Granados decideix llançar-se en solitari i ells queden com a quartet, passant Iñaki Egaña que posteriorment s'aniria a Barrabàs, a ser també el cantant. Poc després d'haver publicat el seu quart single, s'en va Rod Mayal i és substituït durant un breu període de temps pel pianista suís Claude Hirt, encara que Los Buenos es desfan. poc després. Avui Iñaki milita a Los Mitos, Johnny Galvao es va convertir en músic de sessió i va formar part de la banda de Miguel Ríos.

Los 4 Ros – Un eterno amor

Aquesta cançó que ens porten ara a El Temps Passa... i la música queda a carrec de Los 4 Ros es tracta d'una versió, molt ben realitzada, aixó si, del tema "Everlasting love" del grup londinenc Love Affair i la trobem en un single de Los 4 Ros que va treure el segell Belter l’any 1968 amb un altre versió, la de “Judy con disfraz”, a la cara A. La veritat és que avui no recordem massa de Los 4 Ros, encara que creiem que eren germans i de terres valencianes, però val a dir que van tenir una carrera bastant interessant, fins i tot van ser portada de la revista musical Fans, traient un munt d'EP's i també singles, gairebé sempre versions i amb el segell Belter, encara que ens sembla que van canviar al llarg dels anys 60 a altres casas de discos. Com uns deiem, Los 4 Ros casi sempre van interpretar versions, però li posaven ganes, com en aquest tema que escoltem avui a El Temps Passa... i la música queda on llueigen els seus bons jocs de veus. Per cert després hi haurien canvis en la formació, vindrien més músics i passarien a ser Los Ros. L’any 1966 van partipar amb la cançó “Amor amargo”, escrita per el Dúo Dinámico, al VII Festival Internacional de la Canción de Benidorm, defensan-la conjuntamente amb Bruno Lomas, però no van guanyar, Los 4 Ros van quedar en segona posició.

La Música que es Feia en Català

Els 3 Tambors – Matí

Avui obrirem la secció catalana escoltant aquesta cançó extreta del primer i millor disc dels 3 Tambors, un EP en el qual el tema principal va ser "Cançó del noi dels cabells llargs", al costat de "Romanço del fill de vídua" que era una versió de Bob Dylan, però aquest tema "Matí", al costat "S'ha parat un rellotge", sempre han estat dos temes relegats a l'oblit per l'èxit dels primers, per això avui hem volgut reivindicar aquesta cançó i la compartirem a El Temps Passa… i la música queda. Els 3 Tambors van ser un bon grup pioner del rock en català, un dels millors del pop-folk de les nostres terres junt a Els Dracs i van treure unes quantes cançóns que avui en dia formen part de la nostra historia musical. De fet Els 3 Tamborsnomés van gravar, com os deiem, dos EP's. Els 3 Tambors curiosament no eren tres, eren quatre, els germans Jordi i Albert Batista, junt amb Gabriel Jaraba i Josep Maria Farran. Els components de Els Tres Tambors en aquells moments inicials, quan van treure aquest primer disc, tenient poc mes de quinze o setze anys, Jordi que ere el mes gran, en tenia 17 quan van començar. Els 3 Tambors van ser una de les millors bandes catalanes dels anys seixanta i la llavor de grups com Màquina! o Ia i Batiste. Quimet ha tocat alguna que altre cançó de Els 3 Tambors amb Joan Reig de Els Pets que el va convidar a tocar-les a un parell d’actuacions amb el seu grup paral·lel que es diu Refugi. Va ser una col·laboració que quedi clar que Quimet es bon amic dels seus amics. De fet la cançó “Invitació a la sardana” del segon EP de Els 3 Tambors, l'ha arreglat i muntat Quimet per tocar-la amb un dels seus grups durant aquest estiu.

Els Picapedrers – Un billet a comprat

Aquest disc, un EP de Els Picapedrers, publicat per Edigsa l’any 1965 és un dels pocs discos que van gravar aquests quatre joves catalans. La cançó que escoltem ara es tracta de la versió del "Ticket to ride", una de les cançons més populars de The Beatles, encara que va ser versionada i molt en llengua castellana, no recordem cap altra versió en català, cosa que no vol dir que no és fessin altres, la memòria ja no respon com abans i internet quan es busca informació d'aquest tipus de grups es mostra molt poc generós. Tornant a Els Picapedrers, en aquest mateix disc també versionen un altre peça dels de Liverpool, “Help”, titulant-la "Ajuda’m" que va donar títol a la seguna pel·lícula dels Beatles, junt a "Xarada", també d’un film i "Adéu amor". Creiem que aquest és l'únic disc que Els Picapedrers van gravar, però no estem segurs d'aixó.

Els Beatles van gravar aquest tema 

Els Xerracs – Jo he pres dels teus ulls

Aquesta es una versió de la cançó “J’ai pris dans tes yeux” del grup frances Dick Rivers et les Chats Sauvages (abaix us posem una postal d'ells) que la van gravar l’any 1961. Ara al programa ens la porten en català. En aquest EP de Els Xerracs, editat per el segell Edigsa l’any 1965 també es trobaven “La fulla”, “Jo vull aixó” que es la seva versió del "That's my desire" que van gravar Dion & The Belmonts, la banda de doo wop liderada per Dion de Mutti i que abans també havien gravat Sammy Kaye Orchestra i “Tu i jo sols”. La cançó es va incloure molt més tarde en el doble CD recopilatori del segell Ediga titulat “Edigsa 1961-1983 Nova Cançó, Inicis i evolució vol. 2” que va publicar PDI. Així mateig va tornà a incloures a un CD-llibre recopilatori editat per Picap l’any 2008 i es va titular “El rock català 1980-1991”. Creiem que els xicots que integraven Els Xerracs es deien F. Ibañez, R. Oriol, J. J. Buira i J. Macias, però la veritat es que tampoc ho tenim massa clar. El guitarra va ser Jordi Soler que després aniria amb Pic Nic i més tard Om, per finalmente llançar-se en solitarti dient-se Toti Soler.

Els Drums – Love me, please, love me

Poca cosa podem dir-vos d'aquets sis xicots que responien al nom de Els Drums, aquesta cançó està publicada pel segell Concentric, en un EP que va veure la llum l’any 1966. Concentric tenia un problema molt serios en quan a la gravació de grups de pop i rock i es que el propietari era Josep Maria Espinas, com us hem dit en duverses ocasions, tot un convençut creien en la cançó d'autor, de fet va ser un dels creadors de Els Setze Jutges i va fer molt per difondre la llengua catalana, però per a ell tot tenia que sonar a cantautor. Per tant les gravacions dels grups de Concentric acostumavent a resultaven fluxes en quan a baixos i bateries. Aixó que el productor i director artístic del segell era el mestre Burrull, pero ja sabem que "qui paga mana". Els Drums eren sis components i en aquest EP versionaven aquest gran tema de Michael Polnareff, el seu hit "Love me, please love me", al costat de la cançó composada i interpretada també per el francès Michael Polnareff "La poupée qui fait non”, “El submari groc” de The Beatles i "Diguem coses" que és la versió que Els Drums fan del "Words of love" de Buddy Holly, una cançó que per cert, també va ser versionada pels Beatles.

Ara ens toca deixar Catalunya, però marxarem cap a l'Illa de Mallorca

Los Sixtar -.Deborah

Los Sixtar van treure en total un single i quatre EP's, en un d'ells es trobava aquest tema, era de 1968 i es va publicar a través d'EMI-Regal. Es tracta d'una versió de l'èxit del cantant i compositor italià Fausto Leali que també va gravar el cantant nord-americà de soul Wilson Picket i que ens porten Los Sixtar. En el vinil es van incloure "Cuando me enamoro" de Anna Identici, que també va ser un èxit de The Sandpipers, "Querida Dalila" versió del "Dear Dalilah" de The Grapefruit i "Si es tan fàcil oilvidar" que era una versió del "Am I That Easy To Forget" de Engelbert Humperdinck. Los Sixtar van treure uns quants EP's i van incloure una peça en el disc recopilatori “Mallorca Beat Explosion vol 2”, encara que mai van ser un grup de masses, eren tots ells veterans, sis components a Los Sixtar, però poc us podem dir de Los Sixtar llevat que eren mallorquins, de fet en un dels seus discos van dedicar una cançó a "Porto Cristo" i van gravar així mateix temes com "Na Catalina de plaça", però no estem segurs del tot ja que no es troba informació sobre Los Sixtar i tots aquests grups que van formar part de la nostra història musical, però que no han passat a les pàgines rellevants del record. Ens agradaria saber més d'ells, si algú sap coses de Los Sixtar, si us plau, feu-nos saber mitjansan el correo electrónic i ho compartirem.  O els mateixos membres de Los Sixtar, com han fet molts altres artistes al llarg dels més de nou anys que portem fent El Temps Passa… o la música queda.

Los Sprinters – Rain and Tears

El grup Los Sprinters que anem a escoltar ara al programa d’avui de El Temps Passa... i la música queda, eren un bon conjunt surgit a Galicia i van acabar sent la banda d'acompanyament del cantant Andrés Dobarro fins la seva mort el 22 de desembre de 1989. Despres es van reconvertir en una orquestra de ball. Aquesta cançó, que us portem, un tema ple de sinfonisme, es la seva versió del èxit dels Aphrodite’s Child, el grup integrat per Vangelis, Demis Rousos i Lucas Sideras i es trobava en un single que Los Sprinters van publicar l’any 1968 a través del segell Fontana i que va ser el seu últim disc. A la cara B i trobavem un altre versió, en aquest cas dins del estil conegut en els Estats Units com bublegum pop, el “Yummy, yummy, yummy” dels nord americans Ohio Express. Los Sprinters s'havien creat l’any 1965 i el grup el formaven Miguel Varela Suárez “O Tranquilo” (guitarra i cantant), Alfredo Mella, Ramón Miranda i José Vázquez. Una de les seves cançons més populars es trobava en el seu primer disc, es tracta de "El Tablao" i curiosament, era una cançó composada per ells. És clar que després van gravar versions, unes quantes com aquesta que avui escolteu a El Temps Passa... i la música queda. En total al llarg de la seva carrera van gravar set discos entre EP's i singles i finalment es van convertir en el grup d'Andrés DoBarro, amb ell van treballar a la pel·lícula “En la red de mi canción”, protagonitzada per Andrés DoBarro i Concha Velasco. El 19 de setembre de 1998 Miquel Varela moriria després d'una llarga malaltia, per cert, quan es van desfer Los Sprinters havia format duet amb la seva dona dient-se Manuela e Miguel.

Los Continuados – Hoy duerme el león

Ara i per acabar el programa d’avui, ens passem de data i escoltarem aquest tema del grup barceloní Los Continuados, als quals no hem de confondre amb una banda del mateix nom sorgida a Amèrica Llatina i que el van incloure en un single publicat l’any 1972 amb "Hiriéndonos mutuamente" a l'altra cara. Los Continuados sorgeixen a Barcelona a finals dels anys seixanta, la cantant creiem que es deia Manolita Domínguez i que dos dels nois eren argentins. Van començar sent cinc components, però quan aquest disc es va publicar ja només eren la noia i dos dels xicots. La cançó és una versió del "The lion sleeps tonight" que va ser el gran èxit en la carrera del grup nord-americà The Tokens qie la van gravar a l’any 1961. La veritat és que aquests també la van versionar ja que el tema originalment esva titular "Mbube" que en la llengua zulu significa "Lleó" i era un clàssic del folklore africà que en els anys 40 van gravar Solomon Linda & The Evening Birds i que fou un gran èxit a Sud-àfrica. L'any 1951, Alan Lomax va gravar amb Pete Seeger una versió que van titular "Wimoweh" en què els van acompanyar The Weavers que eren el grup de Peter Seeger. Curiosament com a autors del tema consten George Weiss, Luigi Creatore i Hugo Peretti que van ser els que van realitzar l'adaptació per The Tokens. Manolita Domínguez, la cantant de Los Continuados, després en va dedicar a posar la veu i cantar en serie animades de la televisió i a altres projectes.

Acabarem per aquesta setmana El Temps Passa… i la música queda, el nostre recorregut per el passat i els records. Som Quinet Curull i Mario Prades i us deixarem amb companyia de La Xarxa de Comunicació local i totes aquelles emissores que emeten el programa. Xiquets, xiquetes, porteu-se bé i no feu res que nosaltres no fariem.

Quimet Curull i Mario Prades

Dos tronats que ancara tenen il·lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres

Enllaç per descarregar-se el programa