El nostre viatge pel temps, pel passat, ens portarà una
sèrie de grups i artistes que van omplir amb les seves cançons el nostre ahir
musical i avui escoltant a Isidor, Maria Pilar, Los Mustang, Los Salvajes, Els 4 Gats,
Estels Blaus, Los Sírex, Fórmula V, Maria Cinta, Francesc Heredero i tants altres
tornarem a viure moments, circumstàncies i fets que en moltes ocasions crèiem
oblidats en el fons del nostre passat. Per tant ara i des de La Xarxa de Comunicació Local i
totes aquelles emissores per les que sortim al aire, anem a començar el nostre
recorregut musical. Conectem tot seguit la nostra Màquina del Temps des de
Andalusia i escoltarem per començar a The Rocking Boys, una de les millors
bandes surgides al Sud de la
Península. Som Quimet Curull i Mario Prades i demanant que no
cessi el twist us direm també allò de sempre
Obrim la
Paradeta
The Rocking
Boys – Que siga el twist
Aquesta cançó amb la que obrim el programa d'avui, es va
incloure en un EP de The Rocking Boys editat per Belter l'any 1962, es tracta
de la versió que el grup andalús realitza de l'èxit de Chubby Checker "Let
's twist again" , encara que com us hem dit en altres ocasions, tot i ser
reconegut a Europa com el Rei del Twist, Chubby Checker no va ser el creador de
l'estil, l'autèntic Rei va ser el també nord-americà Hank Ballard, autor de la
majoria de grans èxits del Twist . En aquest EP també es van incloure dues
versions de Bobby Darin que va interpretar en la pel·lícula “Cuando llegue
septiembre”, precisament la que dóna títol i “Multiplicación” i un quart tema
“Seguir soñando” que no sabem de qui era, encara que algunes fonts asseguren
que estava composada per ells. Aquest va ser el cinquè EP de The Rocking Boys
que durant l'any 1962 publicarien els seus cinc primers discos, amb l'arribada
de 1963 es van dedicar al madison, sense perdre de vista el twist,. és clar.
The Rocking Boys es van formar a La
Línea de la
Concepción, a Càdis, a finals dels anys 50, influenciats per
l'emissora de la base americana de Rota i la seva música.Rocking Boys van començar fen twist i rock
and roll, els géneres de moda a l'época i seguin les tendencies van anar passan
al pop. The Rocking 
Boys van ser una de les millors bandes andaluses del
principi de la dècada i també són un dels primers grups espanyols en sortir a
l'estranger (Portugal, sud de França i el Marroc) i van tocar moltes vegades a
Madrid i Barcelona. Inicialment The Rocking Boys eren José Gómez (guitarra i
veu), Ricardo Oliveira (baix i veu), Carlos Jaime (piano i saxo) i Agustín
Martínez (bateria i veu solista), però amb la mili a sobre es van produir
canvis inevitables. Hi havia un cinquè membre a l'ombra José Garzón, a qui van
conèixa a Ceuta i que és convertiria en el seu representant. Entre la gent que
va ser membre de The Rocking Boys es troben Rafa (òrgan), que venia de The
Brisk i després tocaria amb l'Orquestra Mondragón, Hans (bateria) que va tocar
amb Los Mitos i José Luis Tejada (cantant) que posteriorment militaria a Los Buenos i
Barrabás. En total van gravar 16 EP's.
.jpg)
Dúo Dinámico – Mari Carmen
Aquesta cançó volem dedicar-la a totes les “nenes” de totes
les edats que escolten El Temps Passa... i la música queda i que es diuen Mari
Carmen, però Mario vol dedicar-la també i amb molt de carinyo a la seva néta i
la seva neboda ja que ambdues responen també per aquest nom. Quimet per la seva part també saluda a les amigues que es diuen Mari Carmen. Es trobava a un EP editat l'any 1961 que també va inclopure "Quisiera ser", "Que bello es vivir junto a tí" i "Estrella azul". Aquí al nostre pais el duo per excel·lència
van ser el Dúo Dinámico que ara tornan de nou a El Temps Passa... i la música
queda, un programa en el qual pretenem recordar una època d'or en la música que es feia a la Península Ibérica
i la que ens arribava de fora cantada en les nostres llengües. Ramón Arcusa i
Manolo de la Calva
són el Dúo Dinámico i oficialmente es van crear el 28 de decembre de 1958, el
dia dels Sants Inocents, quan es van presentar a un 
programa de Ràdio
Barcelona, allà al carrer de Caspe, just al número sis i front del cinema
Novedades. Allà uns xicots que es volien dir The Dinamics Boys van ser
presentats per el locutor Enrique Fernández como El Dúo Dinámico i va començar una
cursa que s’ha mantigunt fins horas d’ara i que els va convertir en el grup de
referencia quan parlem de pop espanyol. Van fer quatre pel·lícules, totes elles
musicals, és clar, calia treure el suc a la mamella. Però val a dir que ells
eren pencadors incansables i els seus primers tres anys van treuire 15 discos.
És diu que aquella presentación a la ràdio va ser la seva primera actuación
devant del públic i aixó no es cert del tot. Ells solia anar pel Club Hondo, al
carrer Muntaner de Barcelona, on van conèixer a Tete Montoliu, Ricard Roda i
uns quans músics de jazz i en alguna ocasió havien participat en jams sessions
amb ells i altres bons músics. La segona errada és que ells treballaven com
enginyers tècnics en la fàbrica de motors d'aviació Elizalde SA i aquell any
havien actuat per als seus companys a la festa de nadal de l'empresa. A Espanya
i per la música pop del pais el Dúo Dinámico sempre seran "El Dúo".
Dubé y su Conjunto con Teresa María – La Yenka
Antoni Durán, un bon amic que havia estat músic de Los
Ticanos i Tuset 31, entre altres, es va posar en contacte amb nosaltres degut a
que ens va recomenar a ell l’amic Frank Dubé, cantant i acordeonista al que
feia temps que no escoltaven a El Temps Passa… i la música queda. Ha arribat el
moment que Dubé y su Conjunto sonin de nou al programa i en aquesta ocasió es
reforzan amb la cantant Teresa María de la que poc us podem dir, la veritat.
Aquest EP es va publicar l'any 1965, encara que algunes fonts citen 1964, a través del segell
Belter i també va incloure “Letkiss”, “Dale que dale a la yenka” que és una
versió molt sui generis de "El guitano señorito" a ritme de yenka i
“Yenka 
Riketik”. El nom complet d’aquest amic es Francisco Dubé Canela i ha
estat tot un showman a l'americana que va estar vinculat al Papagayo, però va
ser propietari de la sala de festes Burbujas, al carrer Calvet de Barcelona,
però al que tots anomenaven simplement “El de Frank Dubé”, vinculat a la
transició política espanyola i unit sentimentalment a la seva esposa Laura, una
extraordinària dona a la que supera en 25 anys d'edat, de Frank Dubé es pot dia
alló de que es un tipus que cau bé. L’any 1969 Frank Dubé tenia el grup
Projecte A en el qual militava també Josep Més Kitflus. Nosaltres des de el
programa direm ara Salutacions Frank!
.jpg)
Los Estudiantes – Woo Hoo 1959
Los Estudiantes van ser una de les millors bandes d’aquell
rock and roll pioner que sorgia a Madrid a les acaballes dels anys cinquanta, val a
dir que van ser una autèntica escola de músics. Los Estudiantes es van crear l’any
1959. Van ser un dels primers grups que van fer rock and roll a l’Espanya de la
postguerra. De fet sorgeixen el 1955, arran d'un duet integrat per José
Barranco i José Fábregas, que eren estudiants al Col·legi de la Sagrada Família de
O'Donell, a Madrid, el primer tocava la guitarra i cantava i el segon la
bateria. José Fábregas va ser substituït per José Alberto Gosálvez. L'any 1957,
en una festa que organitzava la
Facultat de Medicina, es va unir a ells el guitarra Rafael
Aracil al qual José Barranco va haver d'ensenyar a tocar ja que tenia una
guitarra elèctrica, però no sabia fer-la servir. L'estiu del 1958 es van
dedicar a fer actuacions gairebé professionals, tocant dos mesos cada nit al
Palmerar d'Alacant, cobrant sis-centes pessetes per xou. De tornada a Madrid
s'incorpora Adolfo Abril al contrabaix i passen a anomenar-se Los Cuatro
Estudiantes. L'any 1959 passen ja a ser Los Estudiantes després de la
incorporació del bateria Fernando Arbex, passant Gonsálvez a tocar el baix.
S'en va anar Rafael Aracil i va entrar Luis Arbex. També es va incorporar José
Luis Palacios a la guitarra. L’any 1959 signen contracte amb Philips i graven
el seu primer EP, amb la canço 
que estem escoltan ara, versió d’un èxit del
grup The Rock-A-Teens i que es instrumental junt a "Ready Teddy",
"La bamba" i "Me enamoré de un ángel". Van gravar en total
tres EP’s, l’ultim l'any 1964. Per Los Estudiantes van passar un munt de músics,
entre ells Luis Sartorious i Manolo que s'aniri-he a Los Sonor i després Los Bravos. L'any 1964 va
morir Luis Arbex, germà de Fernando Arbex, mentre estava fent la mili i en un
accident de trànsit també va morir Luis Sartorius, quan conduïa un Seat 600.
Fernando Arbex marxaria a Los Brincos, Luis Sartorius seria ejecutiu d’una casa
de discos fins la seva mort, José Barranco i Rafael Aracil s’en aniriem a Los
Flecos i van haver-hi encara més.
Estels Blaus – Comprende niña
L'any 1970 es publica aquest disc dels Estels Blaus, un grup
integrat per cinc joves de Cassà de la
Selva, a Girona que petaban molt bé i que inicialment es van fer dir Los 3 Mosqueteros, és clar que llavors sols eren tres, amb l'incorporació de nous músics van cambiar de nom passan a ser Estels Blaus. Es tracta d'un EP editat
pel segell Berta, una subdivisió de la multinacional Phillips. Aquest tema era
una composició del grup i en el disc també es van incloure “Balada a un héroe”,
“Olé con Olé” i “Olvídalas”. La cançó que estem escoltant ara a El Temps
Passa... i la música queda, segons 
hem sabut, es va incloure també en un
recopilatori de música soul a l'espanyola titulat "Sensacional Soul vol.
2", encara que la veritat no es pot afirmar que sigui un tema que puguem
englobar dins d'aquest estil musical i a més es deia que hi havia una errada,
la veritat és que tant en el primer volum com en el segon, aquest tema no l'hem
trobat en els títols de crèdit. Estels Blaus estava integrat per Josep Mª
Cass, Lluís Masgrau, Guillem Domingo, Benet Nogu, Xevi que era cantant i posteriorment va ser
substituït per Josep M. Cantó, també van formar part de Estels Blaus, Rafa
Villanova Bazaga que es el cantant en aquesta gravació i Xarli. Hem trobat algunes fonts que asseguren segueixen en
actiu. Algun dels seus components després formarien part d'Atila, Freddy and
the Playboys, La Salseta
del Poble Sec i El Tren de la
Costa.
Diverses formacions de Estels Blaus al llarg dels anys (Fotos extretes de la seva pàgina web)
Golden Quarter – Speedy González
Al costat de Los Ticanos que posteriorment es reconvertirien
a Los Catinos i Los Pájaros Locos, el Golden Quarter van ser els primers grups
catalans que van actuar en les matinals de Madrid. Ara escoltarem aquest tema,
un clàssic en la discografia del nord-americà Pat Boone que els Golden Quarter
van incloure en el seu segon disc, publicat l'any 1962 pel segell barceloní
Vergara cantat en anglès intercalant frases en castellà, un EP en què també es
van recollir “Cuando calienta el sol”
dels Hermanos Rigual, “Chin chin” del cantant i compositor francès
Richard Anthony i “Hey baby” del nord-americà Bruce Channel i que precisament
vam escoltar la passada setmana en la 
versió que va realitzar el Latin Quartet.
Els Golden Quarter funcionaren un parell o tres d'anys, a principis dels anys
seixanta. En total Golden Quarter que es van crear l'any 1961, van gravar 8
EP's entre 1962 i 1965. El seu cantant Tony Preysler, va gravar en solitari
l'any 1963 un EP també per Vergara, sense excessiu èxit, tot sigui dit. Golden
Quarter van ser el "tercer" grup català que al costat dels Pájaros
Locos i Los Ticanos, posteriorment anomenats Los Catinos, van actuar a les
matinals de Madrid i dels que mai recordàvem el nom, doncs eren ells Golden
Quarter. El grup l'integraven Tony Preysler (cantant), José María Renobell
(baix), Enrique Cortada (bateria), Jordi Monfort (piano i orgue) i José María
Vidal (guitarra). Acabem d’asabentar-nos de que un dels cantants del grup era
el conegut publicista Lluís Bassat, Ho va dir ell mateix a una entrevista que
li va fer Sílvia Còppulo a Catalunya Ràdio al juliol del 2012. 
Los Mustang – Submarino amarillo
Tot i que en els seixanta cap disc petit de Los Mustang va
vendre menys de 25.000 còpies, el disc més venut a l'àmplia carrera musical
dels barcelonins va ser l'EP en què aquesta cançó va ser el tema estrella i que
va superar les cent trenta mil còpies venudes que per l'època era una xifra
astronòmica. De fet van superar les vendes de la versió original a càrrec de
The Beatles. És clar que Los Mustang jugaven amb avantatge enfront dels seus
companys de professió ja que a través de la discogràfica, EMI, havien signat un
contracte amb Brian Epstein, manager de The Beatles i ells tenia l'exclusiva
dels enregistraments dels nois de Liverpool i podien versionar els seus temes
fins i tot abans que els seus discos fossin publicats a Espanya. "El
submarí groc" es va editar en un EP d'EMI l'any 1966 i que també va
incloure les seves versions de “El Gran Flamingo” de Manfred Mann, “El ritmo
del silencio” versió del èxit de Simon & Garfunkel i 
“Verano en la ciudad”
que era del grup de Nova York The Lovin 'Spoonful, liderats per John B.
Sebastian. La banda barcelonina estava liderada pel cantant Santi Carulla que
parlant de discogràfiques, va ser cap de vendes del segell barceloní Divucsa
que estava al Passeig de Carles I. El grup Los Mustang estaven integrats per
Santi Carulla a la veu, Antonio Mier a la guitarra, Marco Rossi també guitarra,
junt a Tony Mercadé al baix i Miguel Navarro a la batería. Per cert en els seus
començamens i quan eren un grup instrumental sense cantant, van participar en
el concurs “El show de las 2”
que presentava Joaquín Soler Serrano, la segona posició creiem que va ser per
Los Sírex. Els Mustang són l'única banda de pop dels seixanta que fins a la
seva dissolució l'any 2000 van mantindre els mateixos components originals. Per
cert, Marco Rosi qie era el compositor de les cançons propies que van gravar, no masses, la veritat, va ser el delegat de la Mitsubishi a Catalunya, a la seva divisió
d’aparells de vídeo.
La Música
que es Feia en Català
Maria Cinta – Maria Cinta
Amb tan sols 14 anys d'edat Maria Cinta va gravar el seu
primer disc, un EP que va editar el segell Edigsa l'any 1966 i en el qual es
trobava aquest tema que escoltarem ara en el que reflecteix el seu propi pas
de la infantesa a l'adolescència, però en el disc també es van incloure “Tu
m’acompanyes”, “Mini, bon ratolí” i “Vermell, groc i verd”, Les quatre cançons
van ser escrites per ella. Maria Cinta va ser una de les veus interessants en
aquella incipient Nova Cançó que sorgia imparable i de la mà de Josep Maria
Espinas i Salvador Escamilla, Maria Cinta va tenir una carrera interessant, enregistran fins
i tot un EP amb el conductor del programa Radioescope, és clar que es va limitar a sis o set EP's
que es van editar mitjançant Edigsa, EFI i EMI.La Voz de su Amo i va
desaparèixer a 
mitjans dels seixanta. Val a dir que també va gravar cantant en
castellà. En els setanta, ja a finals de la dècada, va tornar i ens va mostrar
una faceta molt més adulta i amb temes a cavall del jazz, la bossa i el pop. Va
anar traient àlbums i nosaltres volem destacar un de 1989 amb molt bones
cançons que es va titular "Ràdio Capvespre". En total Maria Cinta ha publicat 8
àlbums, a part dels EP’s, un de 1966, els altres a partir de 1979, l'últim "Quasi
tot", l'any 2007 i per cert, en va gravar un en castellà. De nom complet
Maria Cinta Rosselló Labatut, va néixer a Barcelona l’any 1952, va ser
identificada artísticament com Maria Cinta. Havia començat a cantar sent
pràcticament una nena, sols tenia 12 anys i les seves cançons mostraven un pop
molt ingenu i sense pretensions.
Maria Pilar – El Poble
Germana gran de la també cantant Glòria, Maria Pilar va
tenir una important carrera musical dins de la Nova Cançó, tot i que
no estem segurs que arribés a formar part d'Els Setze Jutges, però Mario
recorda que en les edicions en directe que es feien a les matinals del cinema
Gayarre, a Sants, organitzades pel programa Barcelona Internacional de Radio
Juventud La Voz
de Cataluña que presentaven Josep Maria Bachs, Àngel Casas i un tercer, el nom
del qual no recordem, ambdues germanes havien actuat diverses vegades. Es diu a
la contraportada d'un dels seus discos que Maria Pilar va començar cantant, acompanyada per
la seva guitarra, a l'escola, un dia en què el professor es va endarrerir i
ella va oferir un improvisat concert als seus companys de classe. Maria del
Pilar Tomás Canals havia nascut a Barcelona l'any 1949. Les dues germanes van
debutar al programa Radioescope que conduïa Salvador Escamilla i l'any 1965
Maria Pilar grava el seu primer EP per al segell Edigsa, en el qual dues de les cançons eren seves. Aquest tema que escoltem ara es trobava en el seu segon EP,
també publicat per Edigsa
l'any 1968 i en què les quatre cançons “El Cel Va
Ennuvolar-se”, “El vell”, “Ha Marxat” i “El Poble” que escoltem ara, van ser
escrites per Maria Pilar. Va participar en l'edició de 1968 del Festival de la Cançó de la Mediterrània amb la cançó "Serà aixi", encara que va guanyar la seva germana Glòria que va
interpretar "Per Sant Joan" que també va cantar Joan Manuel Serrat i
estava composada per Juan y Junior. 1968 va serbo per ella, en total Maria Pilar grava tres discos i realitza
una reeixida gira conjunta amb Serrat, la seva germana Glòria, les Germanes Ros
i Núria Feliu. Al 69 Maria Pilar es passa al segell Vergara i comença a cantar
en castellà. En total la cantant i compositora va gravar 8 EP's ia principis
dels anys setanta va desaparèixer del món musical, creiem que es va casar, però
d'això no estem segurs.
Isidor – A mi ni m’hi va ni m’hi ve
cant a favor de la llibertat i en contra de la dictadura que era el
veritable rerefons gairebé sempre en aquest tipus de festivals. De nóm complert
Isidor Marí Mayans va néixer a Eivissa l'any 1949 i segueix en actiu.
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, va començar la seva
carrera acadèmica com a professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de les Balears.
Quan va començar en el món de la música va formar part del duet Isidor i Joan,
de 1965 a
1966 i posteriorment cantaria en solitari. A partir de 1999 s'uneix a Falsterbo
3 i sorgeix Falsterbo Marí si bé l’any 2006 va treure un altre disc en solitari
amb un títol molt llarg “Ansa per ansa, amb unes cancons amb cant redoblat”.
Francesc Heredero – No hi ha domani
Francisco Heredero va tornar a cantar en català quan va
fitxar per al segell Concèntric l'any 1965 i va publicar aquest disc, un EP del
qual us extraiem aquest tema que anem a escoltar ara a El Temps Passa... i la
música queda. En el disc es van incloure tres cançons més: "Dóna'm La Mà", "Soc
d'algú" i "Nina De Cera" que era una versión en català del gran
èxit "Poupée de cire, poupée de son", escrit per Serge Gainsbourg per
a la cantant francesa France Gall. La direcció musical va estar a carrec del
Mestre Francesc Burrull que también toca el piano a l'enregistrament. La
veritat es que tot i ser un bon disc, no aporta rés de nou en la carrera
d’aquest bon cantant solista que va ser Francesc Heredero, una de les bones
veus del pop espanyol en els anys seixanta, encara que no va arribar al nivell
de José Guardiola o Ramón Calduch, de fet ell era molt més “modernillo”. A
principis dels anys seixanta Francisco Heredero va guanyà el concurs radiofònic
"El millor rocker de 1962" que creiem és feia a Ràdio Barcelona i en
el 63 va debutà 
discogràficament en el segell Edigsa amb un EP que contenia
quatre versions d'Elvis cantades en català. Encara gravaria un altre EP també
amb versions de cançons del Rei i després va començar a cantar en castellà,
conseguint l’aplaudiment popular. Francisco Heredero va omplir moltes pàgines i
portades de les revistes del cor de aquella época quan es va casar, l’any 1967
amb la també cantant de moda Luisita Tenor i nosaltres al blog us posem una
foto del feliç esdeveniment. Francisco Heredero es va retirar a mitjans dels anys setanta i volem destacar
que dins del seu grup d’acompanyament es trobava el guitarrista Joan Miró que
havie tocat amb Lone Star i es de Rocafort de Queralt. Per cert, Francisco Heredero i Luisita
Tenor també van gravar uns quans discos junts, catant a duet. 
Els 4 Gats – Tot sol
Els 4 Gats van ser un grup catalá d’efímera vida on
destacava un dels seus components, Quico Pi de la Serra que va néixer a
Barcelona el 6 d’agost de 1942 i més tard tindrie una bona carrera ja com a
cantautor i membre de Els Setze Jutges. Els 4 Gats interpretaven una mena de R
& B a la catalana, light i bastant simplista, però ple de bona voluntat.
Per a mostra aquí tenia aquesta cançó, versió del “So long” que era una
composición de Dave Bartholomew i Fats Domino i aquest últim es qui la va
gravar originalment. Aquest va ser el segon EP de Els 4 Gats i també va
incloure 
“L'Home Solter” que es una versió del “Please, please me” dels
Beatles, “Temps, Fa Temps” escrita per Artur Bosch i Quico Pi de la Serra i “Adéu, Bona Sort”
que era de Josep Maria París, també component del grup El 22 de mars de l’any
1962 Quico Pi de la Serra
fa la seva primera actuació dins dels Jutges, acompanyant a Miquel Porter i el
23 d’agost de 1962 va debutà en directe i com cantautor a un concert fet a La Selva del Camp, a Tarragona,
cantàn "Les portes". Despres Quico Pi de la Serra se incorporaria a Els
4 Gats amb els que va gravar 3 discos i van actuar en directe en moltes
ocasions. Quan els va deixar per anar-sen a fer el soldat, el seu lloc seria
ocupat per Xavier Elies que era des de 1963, el séptim Jutge i com a cantan
havia grabat un sol disc “El piset”, l’any 1965. Xavier Elies va morir a causa
d’un càncer el 30 de juny de 2010.
Ara deixarem Catalunya per baixar una mica més abaix, fins el Pais Valencià.
Els 5 Xics – El Funeral
.jpg)
El single amb aquesta cançó a la cara A que es va publicar a
l'any 1969 a
través del segell EMI-Regal i era el setè disc petit de Els 5 Chics, podem dir
que va ser l'únic que realment va funcionar a nivell vendes a tot l'estat,
incloent "Podría ser feliz " a l’altre cara. La veritat és que la
lletra és interessant i reivindicativa, però no considerem que realment fos el
seu millor disc. Ens parla de les coses que succeeixen quan algú mor, quan tots
manifesten tot lo bo i perfecte que arribava a ser el difunt i sorgeixen amics
com a bolets. Els 5 Xics van començar sent cinc, però van arribar a ser 7, de
fet en aquesta gravació son set components. Els 5 Chics es van crear al barri
del Cabanyal, a València. Van estar en actiu de l’any 1965 a 1983 i per la banda
valenciana va passar el cantautor i guitarra Remigi Palmero que és de Castelló, al costat del bateria
Ramón Asensio, el cantant José Luis Ballester, José Llusar que també va actuar
com a productor, Antonio Riza a la guitarra i Vicente Gay al baix i saxos, a
més del organista 
Bernardo Adam Ferrero i uns quans músics més. Els 5 Chics que
també signaven molts dels seus discos com Els 5 Xics, van ser declarats El
Mejor Grupo Valenciano de su Época, es clar que aquesta qualificació també els
si van donar a Los Huracanes. Posiblement la cançó més coneguda a Catalunya del
grup sigui “Quan un home estima a una dona” de l’any 1968, l’únic tema cantat
en valencià que van gravar, clar que Els 5 Chics consten en moltes págines
d’internet com un grup englobat dins del rock en català, tot i que sols van
gravar un tema, la veritat. Al llarg de la seva carrera musical Els 5 Xics sols
van gravar EP’s i singles, pero en arrivar 1983 es va publicar un àlbum
recopilatori i l'any 1997 un altre que era doble i recollia tots els seus
enregistraments, es va editar mitjançant el segell Ramalama.
Los Salvajes – Un mensaje te quiero mandar
.jpg)
A la cara B del single “Los platillos volantes” de Los
Salvajes que es va publicar l'any 1968, trobem aquesta versió que van realitzar
d'un èxit de The Bee Gees, un tema que els britànics van incloure en el seu
àlbum "Cucumber Castle" que és l'únic disc en la seva carrera en el
qual no compten amb Robin Gibb que havia deixat el grup per desavinences
musicals amb els seus germans Maurice i Barry, encara que posteriorment
tornaria a incorporar-se. En ambdues cançons Los Salvajes es recolzen amb una
bona secció de vent, però aquest single en el seu moment va ser bastant
criticat, sobretot per la cara A que era una composició seva i el tema era ple
d'efectes dels que en l'època no van agradar, però que amb el temps s'ha anat
reivindicant. Los Salvajes són un altre dels grups habituals a El Temps
Passa... i la música queda. Van gravar cançons pròpies que van funcionar i
també moltíssimes versions. En els seus
començamens Los Salvajes s'en van anar a Hamburg i van estar una temporada
tocan allà, tots els nois del conjunt, tret de Delfín, el bateria que degut a
la seva edat no va 
poguer sortir d'Espanya i quan van tornar, va reincorporarse
al grup. Los Salvajes es van crear l’any 1962 i a més a més del cantant Gabriel
Alegret trobàvem a Andy González (guitarra solista), Francisco Miralles
(guitarra rítmica), Sebastià Sospedra (baix) i Delfín Fernández (bateria). Los
Salvajes eren del Poble Sec, tot i que Sebastià era de Collblanch, a
l'Hospitalet. L'any1966 Julián Moreno va substituir a Andy González a la
guitarra. Los Salvajes van ser una de les bandes més sòlides del que podríem
anomenar rock brut, versioners dels Stones i la part més dura del rock britànic
del moment, haguessin estat heavys en els 70 i garatge en els 90. Mario els va
portar a la Pobla
de Mafumet l’any 1988, amb només Gaby de la formació original, actuant al
costat dels Sírex i Los Diablos, en el primer concert revival que es va
celebrar a la província de Tarragona. Però vem trobar a faltar la bateria de Delfín
Fernández, un home que quan era un xiquet es dedicava a colpejar amb unes
baquetes que li van regalar, tots els mobles de la casa fins que els seus pares
van optar per la solució més barata... comprar-li una bateria..jpg)
Fórnula V – Ayer y hoy
marxar-se a Milà i en els moderns
estudis Fonit Cetra, un dels pocs que disposava d'un estudi amb 8 pistes, es va
gravar "Mi día de suerte es hoy", el seu primer single, comptant amb
l'Orquestra Simfònica de la
Scala de Milà al complet, però el disc va ser un total
fracàs. El següent "La playa, el mar, el cielo i tú" ja va ser una
cosa diferent Va funcionar! Van seguir pujant amb "Tengo tu amor", és
clar que va ser "Cuéntame" el que va revalidar el seu èxit. Fórmula V
van ser una autèntica fàbrica de pasta gansa, fins octubre de l’any 1975, quan
gaudint de l'èxit i estant a dalt de tot, van decidir sorprenentment desfer-se.
Paco Pastor es va llançar en solitari, però amb una carrera molt discreta. En
els 90 van tornar creant Fórmula-Diablos i a partir de 2002 Paco Pastor va
posar de nou en marxa Fórmula V, amb músics nous, aixó si.
Los Sírex – Sin tus cartas
altres cançons va ser composades per Guillermo Rodríguez Holgado, baixista
de Los Sírex i el veritable cervell amb Lesli donan la cara. Aquest EP l'hi va
regalar a Mario l'humorista Miguel Caiceo al que li deien "Doña Paca"
quan va estar a Tarragona a unaserie de actuacions que li va buscar Mario per
presentar el disc “La Lambada
de Falcon Crest” que va treure Miguel Caiceo a través del segell Barsa
Promociones. El nom de Los Sírex va ser una idea de Guillermo que treballava en
una fàbrica d'ulleres. Per cert que el primer cantant de Los Sírex va ser Santi
Carulla que els va deixar per recomanació del seu pare després d’un concert fet
al Tropical de Castelldefels. Los Sírex, un dels millors grups espanyols dels
60, va estar format per Antonio “Leslie” Miguel Cervero, com a cantant, Luis
Gomis de Pruneda a la bateria, José Fontserè guitarra rítmica, al baix Guillermo Rodríguez
Holgado i Manolo Madruga a la guitarra solista, tots de Barcelona. Lluis i
Manolo, batería i guitarra de Los Sírex respectivamente, van morir el mes de
setembre de l’any 2012, amb pocs dies de diferencia, però la vida seguiex i
ells tornen a estar a la carretera amb gent nova..jpg)
.jpg)
Los Brincos – Es para ti
"Es para tí" era el segon tall del primer LP dels
Brincos, un disc que es va publicar l’any 1964 amb el nom del grup per títol i
també es va editar com a cara B d'un single amb "Baila la pulga" a la
primera cara i que es va posar a la venda l'any 1965. Hem tornat enrere i aquests
que trovem ara són els primers Brincos: Fernando Arbex, Juan Pardo, Junior i
Manolo González. Curiosament i
sent pitjors músics que els seus reemplaçaments, són els més recordats. Un
bon dia van fotre el camp per llançar-se com a duet Juan Pardo i Antonio Morales, conegut com Júnior, però
la veritat, sempre hem tingut els nostres dubtes sobre si s’en van anar o els
van fotra fora dels Brincos ja que els problemes entre ells que volien tenir el
protagonisme i Fernando Arbex eren continus. Juan y Junior es van presentar
oficialment com a duet i separats definitivament de Los Brincos, el 29 de març
de 1967 a
una discoteca madrilenya. Fernando Arbex va seguir amb Manolo González i els
substitueix per Vicente Ramírez i Ricky Morales, germà de Júnior que formaven
part dels Shakers i aquests havien telonejat a The Beatles en la seva gira
espanyola del 65, 
tant a Madrid com a Barcelona. L’any 1969 Vicente Ramírez
seria substituït al seu torn per Miguel Morales, també germà de Junior i que
després es casaria amb Freda Lorente "La Bombí", més tard entraria també un teclista del que ara no recordem el nom. Per cert, Los Brincos tenien que ser
teloners de The Beatles a la gira espanyola, però ells, la discográfica, la
productora Maryní Callejo o tot juntets en comandita, van decidir que no, ells no
necesitaven una promoció així, quina colla de Lumbreras. Un dels problemes que
van tindre els components de Los Brincos es que a l'hora de composar, es pot
dir que sols eren dos, però signaven com "Los Brincos", per tant els
drets d'autor els cobraven els quatre. Es clar que quan s'en van anar Juan i
Júnior, van deixar de cobrar i els nous que res havien fet, van començar a tocar
pela llarga. Una curiositat, amb tot i el que es diu, en les seves primeres
gravacions ells no tocaven els instruments, ho feien músics d’estudi, aixó que
la casa de discos els hi va adelantar 300.000 pessetes de l’època per
comprar-se instruments. Antonio Morales “Junior”, nascut a Manila, Filipines, un 10 de
setembre de 1943, va morir a Torrelodones, Madrid, el passat 15 d’abril d’aquest
any 2014. 
Adamo – Nuestra novela
Acabarem El Temps Passa… i la música queda amb l'Adamo romàntic i tendre al que estem acostumats tots i totes. No va ser una de les seves principals cançó, però va sonar bastant en les emissores de ràdio. Us l'extraiem d'un EP editat per EMI-La Voz de su Amo l’any 1967, amb quatre temes en espanyol i a més d'aquesta peça es van incloure “Inch’ Allah”, “Yo te ofrezco” i “Muy juntos”. La veritat és que Adamo va gravar pràcticament tots els seus èxits dels seixanta en castellà, però també ho va fer en francès, italià, anglès i creiem recordar que en alemany. Molts deien que Adamo era francès, però no era cert, tampoc era belga, con deien altres, Adamo havia nascut a Comiso, a l’illa de Sicília, a Itàlia, l’1 de noviembre de 1943, però els seus pares van emigrar a Bèlgica per guanyar-se la vida. Le veritat es que las fans d'Adamo el van odiar quan l’any 1969, creiem que va ser, és va casar amb la seva secretaria i presidenta del Club de Fans, una noia més aviat lletjeta, segons es deia, nosaltres la veritat es que no recordem cap foto seva, bé Quimet
no sabien o no havien volgut assabentar-se és que es tractava de la seva eterna
núvia, amb la qual Adamo va començar a sortir sent gairebé uns nens i devien
haver-lo admirat per aixó, ja que la glòria i el triomf no el va divinitzar
fins al punt de buscar-se una Miss Món d'aquestes de "toma pan y
moja" que et treuen la pasta i després d'aconseguir fama es divorcien amb
les butxaques plenes, com sol passar en tantes ocasions. Tot dos encara
segueixen junts, si bé Adamo ha dit en moltes ocasions que es degut a la
paciència que ella ha demostrat sempre al aguantar-lo. Adamo va ser el Rei dels
Guateques i les Festes Particulars, un cantant i compositor que tantes i tantes
cançons romàntiques va gravar. A primer cop d'ull podem esmentar-vos, a més
d'aquesta, "Un mechón de tu cabello", "En bandolera", “Tu
nombre”, "La noche", "Ella", "Cae la nieve",
"Mis manos en tu cintura", "Quiero", "Era una Linda
Flor" i tantes altres que anaven molt bé en aquelles festes particular per
poguer tindre la noia molt més a prop, “ben agarraeta”.
Conclou per avui El Temps Passa… i la música queda, un
viatge al passat, als records, en ales de la música. Ara nosaltres us diem adéu,
som Quinet Curull i Mario Prades, però abans us deixarem amb la bona companyia
de les emissores de La Xarxa
de Comunicació local i totes aquelles que emeten el programa. Fins la propera
setmana, porteu-se bé.
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il·lusió per viure i compartir
música i records amb tots vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario