El Blog de Mario Prades i Quimet Curull

El Blog de Mario Prades i Quimet Curull

miércoles, 9 de noviembre de 2016

El Temps Passa 11-09


En el programa d'avui de El Temps Passa... i la música queda tindrem madison, rock and roll, twist i pop, compartirem cançons dels anys seixanta que ens portaran Los Sonor, The Rocking Boys, Los Sírex, Dúo Rúbam, Los Mustang, Dúo Juvent’s, Salvador Escamilla, el Dúo Dinámico, Los Dracs, Dolors Laffitte, Los Diablos Negros, Guillem d’Efak, Los Doble R que eren de Tarragona, Dubé y su Conjunto, Los Talayots, Bruno Lomas, Los Salvajes i a més us portem tota una curiositat, el clàssic "La Bamba", interpretat per Ritchie Valens, però cantat en castellà. Anem a iniciar aquest viatge als records connectant la nostra particular màquina del temps i que te arribarà des de totes les emissores per les que sortim a les ones o via internet, cas de que t’el descarreguis del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs de les emissores que ho permeten. Seguim sent Quimet Curull i Mario Prades i ara us direm, com sempre, alló de

Obrim la Paradeta

Dúo Rúbam – Madison Kid

Començarem El Temps Passa… i la música queda amb aquest tema que també havien versionat Tina y Tesa en un dela seua discs, es tracta d'una versió del tema de Tony Sheridan & The Beat Brothers i sota el nom del conjunt que acompanyava el cantant Tony Sheridan es trobaven The Beatles, bé sols estaven Paul McCartney, John Lennon i George Harrison, el bateria era Peter Best que quan van començar a treballar com The Beatles va ser camviat per Ringo Starr. De fet a Tony Sheridan i Peter Best avui en dia només se'ls recorda per la seva relació amb els Beatles. Al Dúo Rúbam que eren catalans, els van acompanyar el les seves gravacions el Conjunt de Fernando Orteu i també ho van fer el grup català Los Quijotes que així mateix tenien la seva carrera paral·lela i van treballar amb aquest nom i com Quixot's Quarter, quan van gravar en català. La veritat és que a principis dels 60 i a l'ombra del Dúo Dinámico van sorgir unes quantes parelles dins del món musical, com Los Pantalones Azules, el  Dúo Crámer, Kroners Dúo, Dúo Juvent 's, Dúo Radiant’s, Tina y Tesa, Tony & Charley i uns quants més d'efímera vida. El Dúo Rúbam van ser uns dels que van funcionar bastant bé a nivell discos i vendes i en la primera meitat de la dècada van tenir els seus cinc minuts llarcs de glòria. Van debutar el 26 de novembre de 1960 al Palau d'Esports de Barcelona en un acte organitzat pel diari El Mundo Deportivo amb motiu del Dia de la Bandereta, és a dir la captació de findos per a la Cruz Roja. Un festival en què van participar així mateix artistes com José Guardiola o Dodó Escolà i un munt de còmics, artistes circenses i fins i tot ciclistes. El Dúo Rúbam eren José Luis Izquierdo García de León i Enrique Ferrer Bartomeu, tots dos treballaven al Banco Rural y Mediterráneo del Passeig de Gràcia, a Barcelona. De fet van utilitzar el nom artístic de Dúo Rúbam per les inicials del banc: Ru per Rural, Ba per Banc i M per Mediterráneo. Van començar gravant l’any 1960 per al segell Saef i al 1963 van fitxar per Belter desfent-se el duet a l'any 1964. Tenen una bona carrera amb 15 o 16 EP's. En aquest, editat per Belter l’any 1963, trobaven també “Todos los chicos y chicas” que era una versió del tema de Fraçoise Hardy, “Todo ya paso, Joey” i “Mi pequeño tren” que és un chachachà. Una curiositat, la primera guitarra eléctrica que van tindre el Dúo Juvent’s, li van comprar al Dúo Rúbam, tots quatre eren bons amics i companys de professió.

The Rocking Boys – Baby night

Es van formar a La Línea de la Concepción a finals dels anys 50 i The Rocking Boys van ser una de les millors bandes andaluses del principi de la dècada i també són un dels primers grups espanyols en sortir a l'estranger (Portugal, sud de França i el Marroc), així mateix The Rocking Boys van tocar moltes vegades a Madrid i Barcelona. Discográficament també van ser dels més prolífics de la seva época i van gravar 16 discos, prácticamente tots EP’s, entre 1962 i 1968. Inicialment eren José Gómez (guitarra i veu), Ricardo Oliveira (baix i veu), Carlos Jaime (piano i saxo) i Agustín Martínez (bateria i veu solista, però amb la mili a sobre es van produir canvis inevitables. Entre la gent que també va ser membre del grup es troben Rafa (òrgan), que venia de The Brisk i després tocaria amb l'Orquestra Mondragón, Hans (bateria) que va tocar amb Los Mitos i José Luis Tejada (cantant) que posteriorment militaria a Barrabás. Aquesta peça es trovaba al primer disc de The Rocking Boys un EP editat per el segell Ekipo on també hi eren "Twist Sensacional" que va ser la cançó estrella i ja l'hem escoltat a El Temps Passa… i la música queda, junt a “Twist alrededor del reloj” de Bill Haley i “Mister Twister”, sense oblidar aquest “Baby night”, una versió que escoltem ara i que ja havia sigut gravada així mateix per Torcuato y Los Quatro, de fet la va escriure un dels components d’aquest grupo anomenat Duchi, i també alguns grups més, entre ells el Dúo Rúbam que hem escoltat per començar el programa d’avui.

Dúo Dinámico – Baby Rock

El primer gran èxit del Dúo Dinámico va ser la versió que van realitzar del "Rogar" de The Platters, però avui no escoltarem aquest tema que Manolo i Ramón van convertir en un clàssic del seu repertori, però del mateix disc, un EP de 1959, us hem seleccionat per compartir ara a El Temps Passa... i la música queda aquest tema que és un bon rock and roll, versió d'un dels grans èxits del cantant nord-americà Ricky Nelson i per aquest tema Quimet ja està reclamant un euro perquè ell l'ha tocat moltes vegades, de fet a Espanya d'aquest tema es van realitzar unes quantes versions, entre elles volem destacar una de Los Pantalones Azules. En el disc també es van incloure “Bye, bye love” i “Linda muñeca” que va ser la primera cançó composada per ells que van gravar. El Dúo Dinámico oficialmente es van crear el 28 de decembre de 1958, el dia dels Sants Inocents, quan es van presentar a un programa de Ràdio Barcelona, allà al carrer de Caspe, just al número sis i al costat del cinema Tívoli i front del Novedades. Allà uns xicots que es volien dir The Dinamics Boys van ser presentats per el locutor Enrique Fernández como El Dúo Dinámico i va començar una cursa que s’ha mantigunt fins horas d’ara i que els va convertir en el grup de referencia quan parlem de pop espanyol. Van fer quatre pel·lícules, totes elles musicals, és clar, calia treure el suc a la mamella. Però val a dir que ells eren pencadors incansables i sols en els seus primers tres anys van treuire 15 discos. És diu que aquella presentación a la ràdio va ser la seva primera actuación devant del públic i aixó no es cert del tot. Ells solia anar pel Club Hondo, al carrer Muntaner de Barcelona, on van conèixer a Tete Montoliu, Ricard Roda i uns quans músics de jazz i en alguna ocasió havien participat en jams sessions amb ells i altres bons músics. La segona errada és que ells treballaven com enginyers tècnics en la fàbrica de motors d'aviació Elizalde SA i aquell any havien actuat per als seus companys a la festa de nadal de l'empresa. Per la música pop del pais el Dúo Dinámico sempre seran "El Dúo" i tota una referencia. Van rebre de mans del ministre Celestino Corbacho la Medalla d'Or del Treball el 29 de juny del 2010. I és que pencaires, el que es diu pencaires, Manolo de la Calva i Ramón Arcusa ho són i molt.

Jorge con Los Sonor – Contigo en la playa

La veritat és que aquest tema va ser molt versionat a Espanya a partir de 1961, quan es va publicar a Itàlia la versió original a càrrec de Nico Fidenco que també la va gravar en castellà, idioma en el qual la van enregistrar, entre altres Enrique Guzmán, Adolfo Ventas, Los Catinos, Jaime Morey, Karina, Mike Ríos i uns quants més, entre ells un cantant que es deie Jorge a qui van acompanyar Los Sonor que escoltem ara. Es va editar en un EPpublicat per Philips amb “Hoy de rodillas” de Gianni Morandi junt a "En otro mundo" i "Dos chicas para mi". Del xicot poc us poder dir, però de Los Sonor...Van ser un dels millors grups interpretant música instrumental al país, però ells també van gravar temes cantats, això ha fet que avui en dia quan se'ls recorda, no se'ls encaselli dins la surf music, però Els Sonor van enregistrar moltes cançons instrumentals, van gravar en total 15 EP's i un LP entre 1961 i 1965 per als segells RCA i Philips. Per Los Sonor (a la foto) van passar un munt de músics: Jorge Matey a la bateria, Tony Martínez a la guitarra, Manolo Escobar a la veu (res a veure amb aquell altre del carro i la minifaldilla),  Joe González davant del piano i òrgan i Carlos Guitart al baix, sense oblidar a Manolo Fernández, Manolo Díaz, Luis Eduardo Aute, Fernando Sánchez, José Antonio Otero i alguns més. Van ser banda d'acompanyament per a alguns cantants, tant en enregistraments com en gires i durant un temps van ser el grup de Miguel Ríos, Jorge i Mila. Los Sonor van participar en la pel·lícula “Abajo espera la muerte” de Juan de Orduña, rés a veure amb un film musical, i us explicarem una curiositat, el seu primer disc, un EP que es va editar l’any 1961 se'l van pagar ells i només es van editar 250 exemplars, amb una portada amb foto en blanc i negre ja que no tenien més pressupost i la foto la van acolorir ells mateixos.

Dúo Crámer con Los Relámpagos – Sucedió en mi

Escoltan ara al Dúo Cramer amb aquesta cançó que us hem tret d’un EP de 1962 publicat per el segell Fontana, on així mateix trobavem “Mi talismán” que també la va gravar el català Tony Vilaplana, “Bailando locomoción” i “Pequeña chica”, todas ellas versiones. Al Dúo Cramer els van acompanyar durant molt temps en gravacions i concerts el grup Los Relámpagos que de fet van ser banda d'acompanyament de molts artistes de l'època, entre ells Miguel Ríos i Juan Pardo. En aquest EP destaque la feina del guitarrista José Luis Armenteros. Tot i que la gran majoria de duets sorgits en els seixanta a imitació del Dúo Dinámico eren catalans, el Dúo Cramer es va crear a Madrid a finals de 1961 i eren Antonio Jiménez i Manolo Iglesias, el segon havia estat guitarra del grup Los Teddy Boys. Julián Molero afirmava que van obtenir el corresponent carnet vermell de varietats que permetia actuar, encara que oficialment no servia per fer ball, el mateix dia que el va aconseguir Miguel Ríos. Quimet també es va examinar i va aprobar, però encara està esperant el carnet que anaven a enviar-li per correu després d'haver aprobat i pagat les tases. En total el Dúo Cramer van gravar 6 EP's i quan Manuel Iglesias es va incorporar a files, és a dir que s’en va anar a fer el soldat com dèiem a Catalunya, va representar la fi del duet. La veritat és que és una cosa que com ja us us hem dir altres vegades, acostumava a passar en massa ocasions i si la mili trencava molts conjunts, imagineu-vos els duets. Un altre que va desaparèixer per la mateixa raó va ser el Dúo Juvent’s.

Los Dracs – Rock and roll music

L'any 1965 el grup català Els Dracs van publicar un EP en castellà i signat com Los Dracs, mitjançant la casa Alma, un subsegell de Vergara, en el que van incloure aquesta versió del “Rock and roll music” escrita por Chuck Berry, però ells van mirar a la que van fer The Beatles. De fet en el disc van incloure així mateix “Un billete compró” que aquesta si era dels Beatles, junt a un clpasic del pop italià de Pepino di Capri Larga calle” i un altre tema composat per Chuck BerryVen, Johnny ven”. Els Dracs que van començar dient-se Fire Stars, van ser al costat de Els Tres Tambors els millors grups de pop-rock en català de l'època i també van gravar en castella i molt, com podeu comprobar avui. El sextet, liderat pel cantant Jordi Carreras, va treballar des de 1964 a 1971 i van gravar 3 EP's en català per Concentric i un grapat en castellà per Discos Alma. Els Dracs eren el cantant Jordi Carreras, al costat de Miguel Olivé, Vicente Carós, Faustino García, Manuel Cordero i Alfredo Pla. És diu que l’any 1966 van ser el primer conjunt de rock que va actuar al Palau de la Música Catalana, a Barcelona, però aixó no es cert, com ja us hem explicat a El Temps Passa... i la música queda, abans que ells ja ho van fer Els Corbs i a més van incloure una cançó seva en el disc col·lectiu "Show al Palau" que va publicar Edigsa l’any 1966 i que tenia cançons de les actuacions de Raimon, Serrat, Núria Feliu i alguns altres. si bé si ho es que van actuar-hi. Van fer un intent per tornat l’any 1999, tenint com a cantant a Andrés de la Rosa que després seria substituït per Pepe Fernández i posteriormente van ser el grup d’acompanyament del cantautor Jordi Albero, però no hi va haver continuitat. Hem sabut que el bateria Vicenç Carós havia mort l’any 2010 als 63 anys d'edat. Per cert, l’any 1981 el segell Edigsa va publicar un LP recopilatori titulat "La casa del sol naixent" que recollia les cançons dels seus tres discos amb Concentric.

Ritchie Valens – La Bamba

Us portem ara a El Temps Passa... i la música queda tota una curiositat, es tracta del clàssic "La Bamba" a càrrec del seu autor Ritchie Valens, però interpretada en castellà. És clar que hem de aclarir-que el cantant, compositor i guitarrista, tot i ser nord-americà, era d'origen mexicà i aquest tema era una cançó tradicional del folklore de Mèxic, d'un estil denominat so jarocho que la seva mare li cantava de petit i que ell va adaptar per al rock and roll, convertin-se en una peça clau de la història del rock a l'any 1958, quan la va gravar. Es deia realment Richard Steven Valenzuela Reyes i va néixer a Califòrnia un 13 de maig de l'any 1941. El 3 de febrer del 1959, que es coneix com "El dia que va morir la música" per la cançó "American Pie" de Don McLean, Ritchie Valens va morir en un accident d'avioneta a Clear Lake, Iowa, un esdeveniment en què també moriren Buddy Holly i Big Bopper. L'avioneta era una Beechcraft Bonanza per a quatre passatgers. Tot va començar quan Buddy Holly que tenia molts problemes econòmics ja que tenia la butxaca foradada, era un malgastador, va decidir unir-se a la gira "Winter Dance Party" que consistia en una ronda de concerts a 24 ciutats, realitzats en tan sols tres setmanes, al costat de Ritchie Valens, Dion and the Belmonts i The Big Bopper, acompanyats per Waylon Jenningsel guitarrista Tommy Allsup i Carl Bunch a la bateria. Després d'actuar a Clear Lake, Buddy Holly se sentia molt cansat, va decidir gastar-se els calerons, cosa que a ell l'hi agradava fer i llogar una avioneta ja que la calefacció de l'autobús en què viatjaven tots s'havia trencat i feia molt de fred, es trobaven a menys 30º, va pensar que així i en arribar abans també tindria temps per dormir. El pilot era un jove inexpert, es deia Roger Peterson. L'avió tenia capacitat per a tres passatgers més el pilot, va pagar 36 dólars. Finalitzat el concert, l'avioneta va enlairar-se de Clear Lake, a la una de la matinada del 3 de febrer de 1959, dues hores i mitja més tard, es va denunciar la desaparició de l'avió. Aquell mateix matí, es va localitzar en un camp de blat de moro una avioneta totalment destrossada. Es van trobar els cossos dels tres músics, havien sortit disparats en la col·lisió de l'avió contra terra morint instantàniament, a la cabina es va trobar el cadàver del pilot. Sembla ser que en lloc de pujar, l'avioneta va baixar i es va estavellar als vuit quilòmetres d'enlairar-se en un camp proper a l'aeroport. Ritchie Valens comptava tan sols 17 anys d'edat i la seva carrera va durar només vuit mesos, sent aquesta cançó i "Donna", les més rellevants, totes dues es van gravar en un mateix single que va aconseguir el segon lloc en les llistes de pop a els Estats Units. Eddie Cochran, va gravar la cançó "Three Stars" en homenatge als seus amics i col·legues Ritchie Valens, Buddy Holly i The Big Bopper, amb una estrofa dedicada a cada un d'ells, començant per Ritchie Valens: Al 1987 el tema "La Bamba" va ser reeditat en single, mantenint-se els arranjaments originals i va tornar a classificar-se en les llistes americanes. La vida de Richie Valens va ser portada al cinema en el film "La Bamba" i la cançó va ser interpretada per Los Lobos.

La Música que es Feia en Català

Dolors Laffitte – A cara o creu

La seva discogràfica va portar a Dolors Laffitte a participar en una de les edicions del Festival Internacional de la Cançó de la Mediterrània que és celebrava anualment a Barcelona i que no es va poder dir Festival Internacional de Barcelona ja que des de Madrid la dictadura ens ho va prohibir. Dolors Laffitte va defensar aquesta cançó en català i com era habitual en els festivals de l'època, eren dos a defensar-la, per separat és clar, per tant també la va cantar Lluís Llach, en aquest cas obligat per la seva casa de discos, era l'any 1968 i va ser l'últim festival que es va celebrar, no perquè hagués participat Lluís Llach o Dolors Laffitte, no sigueu dolents, la culpa la va tenir Massiel en guanyar Eurovisió, ja us ho explicarem un altre dia amb tot luxe de detalls. "A cara o creu" havia estat escrita per Josep Maria Andreu i Lleó Borrell i volem deixar constància com comprobareu escoltant-la a El Temps Passa... i la música queda, no te rés de reivindicativa. Ara no recordem en quina posició van quedar Dolors Laffitte i Lluis Llach (tot dos a la foto i Llach sense gorra i amb pel), però creiem que no van guanyar.  El single on es va incloure aquesta cançó de Dolors Laffitte va ser editat per el segell Concèntric amb “Els vells” de Jacques Brel, a l’altre costat .Aquell mateix any va rebre el premi Disc Català de l'Any. Maria Dolors Laffitte i Masjoan va néixer a Roda de Ter, a l'agost de 1949, va morir a Girona el 15 de febrer de 2008. Va ser una cantant en llengua catalana que va incloure en el seu repertori cançó d'autor, música tradicional catalana, lírica trobadoresca, va recuperar la música antiga sefardita i va difondre l'obra de poetes catalans. Va estar vinculada en els seus inicis al moviment de la Nova Cançó i va ser coneguda artísticament com Dolors Laffitte i posteriorment com Maria Laffitte. Va començar a cantar l'any 1964 a la seva ciutat d'adopció, Manlleu i va gravar el seu primer disc "Cançons occitanes" l’any 1968, amb tan solo18 anys.

Salvador Escamilla – Super.Cali-Fragil-lístic-Espi-Ali Dosos

Aquest tema que us hem seleccionat per escoltar ara és una bona versió de la popular cançó de la banda sonora de la pel·lícula de Disney "Mary Poppins" i es va incloure en un EP de Salvador Escamilla titulat "Les cançons de Mary Poppins" que va publicar el segell Edigsa l'any 1965, on l'adaptació de les cançons va estar a cerrec de Josep Maria Andreu i els arranjaments de Lleó Borrell, comptant amb l'acompanyament musical d'una orquestra dirigida per Francesc Burrull. Salvador Escamilla era un dels grans radiofonistas de su época, però va començar com a cantant i actor de doblatje. Va ser el pioner en posar cançons en català en el seu programa "Radioescope" que s'emetia a través de Ràdio Barcelona, al carrer Caspe número sis, just al devant del cinema Novedades i començava dient sempre “Bon dia Catalunya”, el programa va guanyar el Premi Ondas l’any 1968. Salvador Escamilla i Gómez va néixer a Barcelona l'any 1931 i va morir també a la Ciutat Comtal el 30 de març de l’any 2008. Radioescope es va posar en marxa l'any 1964, posteriorment a la publicació d'algun dels seus discs i Salvador Escamilla va ser un dels principals impulsors a través dels mitjans de comunicació de la Nova Cançó i la música i la ràdio en català, un apartat en el què també hem de destacar un programa anomenat "Barcelona Internacional" que un parell o tres d'anys més tard i així mateix realitzat en català, va començar a ser emès a Radio Juventud la Voz de Cataluña, des dels vells estudis del carrer Saragossa i que estava conduït per Josep Maria Bachs, Ángel Casas i un tercer del qual no recordem el nom. Realitzaven matinals al cinema Gayarre de Sants amb actuacions dels artistes de la Nova Cançó. El programa va tenir un seriós problema quan a algú de l'equip de producció se li va ocórrer sortejar una estufa Súper Ser i un matalàs Pikolín, almenys un dels guanyadors va haver d'anar a reclamar-lo a la Pikolín ja que no li donaven el premi i després de fer-li lliurament del matalàs, Pikolín va reclamar el pagament a l'emissora ja que pel que sembla res sabien del concurs. Allò pensem que va provocar l'acomiadament de dos dels presentadors i només va quedar Josep Maria Bachs que per cert, vivia en aquella època a la Bordeta, a Barcelona, just al costat de l'Església, al front de Can Batlló. A la foto Salvador Escamilla amb Serrat.

Guillem d’Efak – Blues en Sol

Ara a El Temps Passa… i la música queda i amb un euro per Quimet que ja el reclama, un portem aquest EP de Guillem d’Efak publicat per Concentric l’any 1965 i que compta amb Francesc Burrull a la direcció musical i al piano. El disc incloïa sols tres cançons, degut a la duración d’aquesta que donava títul junt a “Ran, ran” i “Dissabte”. En la discografia de Guillem d’Efak hi ha que destacar també un altre EP amb el clàssic del blues americà "Febre", al costat de "Com ahir", versió del tema del film "Casablanca", "Setembre, temps Plujos" i "Plorant". Posiblement siguien els millors discos de Guilem d’Efak, junt al “Dimoni Cucarell”. La veritat i tenim que confesor-lo, tant Quimet com Mario sentim una especial debilitat per Guillem d’Efak, aquest gran cantautor de color nascut a Rio Muni, Guinea Espanyola, l’any 1929 i que va morir a Mallorca l’any 1995, de veritable nom Guillem Fullana i Fada d'Efak i que va formar part de la Nova Cançó. Escriptor, poeta, compositor i cantant, Guillem d’Efak va escriure diversos llibres i també poesia i va compondre moltes cançons, algunes d'elles gravades per altres cantant com Núria Feliu que va enregistrar un disc sencer "Viure a Barcelona", amb cançons del mallorquí d'adopció on les lletres eren de Guillem d'Efak i la música d'Antoni Parera Fons. Quimet s'encarrega de recordar-nos que aquesta cançó va ser versionada de manera magistral per Joan Manuel Serrat que la va incloure també en el doble CD "Banda sonora d'un temps, d'un país".

Deixarem Catalunya, però seguirem amb més música que ens arribarà des de Barcelona.

Dubé y su Conjunto – Quiero quedarme aquí

A l’amic Frank Dubé, cantant i acordeonista, feia molt de temps que no l’escoltaven a El Temps Passa… i la música queda i ara ha arribat el moment que Dubé y su Conjunto sonin de nou al programa. Aquesta cançó us l'hem extret d'un EP que van publicar Dubé y su Conjunto mitjançant el segell Belter l'any 1964 on també es recollien "Ma vie" d'Alain Barriere, “Angelita querían llamarte” que no recordem de qui podia ser i “Hoy de rodillas” que és la versió que Frank Dubé ens fa del clàssic italià de Gianni Morandi. El seu nom complet es Francisco Dubé Canela i ha estat tot un showman a l'americana que va estar vinculat al Papagayo, però va ser propietari de la sala de festes Burbujas, al carrer Calvet de Barcelona, però al que tots anomenaven simplement “El de Frank Dubé”, vinculat a la transició política espanyola i unit sentimentalment a la seva esposa Laura, una extraordinària dona a la que supera en 25 anys d'edat. Creiem que actualmente te un local al carrer Buscarons, 24, al districte Sarrià-Sant Gervasi. Per cert, l’any 1969 Frank Dubé tenia el grup Projecte A en el qual militava també Josep Més Kitflus. Nosaltres des de el programa direm ara Salutacions Frank!

Los Diablos Negros – ¿Quieres saber un secreto?

L'any 1964 i des del seu tercer EP, el segon que treien amb el segell Discophon, Los Diablos Negros liderats per Manolo Pelayo es van dedicar a versionar una altra vegada a The Beatles. Tres de les cançons d'aquest disc, aquesta, “From me to you” i “Oye mi canto”, són èxits dels de Liverpool i la quarta "Déjalo así”, és la versió del tema del film “Duelo al sol”. Els madrilenys Los Diablos Negros eren nois de casa bona, del barri del Retiro, però una mica passadets de rosca. L'embrió sorgeix l’any 1961 amb un grup anomenat Los Vultures on hi havia el cantant Manolo Pelayo, res a veure amb la saga "Crepúsculo". Despres de canviar de baixista van passar a anomenar-se Los Estrellas Negras i més tard ja Los Diablos Negros. Eren Manolo Pelayo (cantant i guitarra), Paco Candela (guitarra i cors), José Inclan (batería) i Luis María Herranz (baix). La premsa franquista els va proporcionar fama de gamberros perillosos i incitadors al desodre públic i es que els seus concerts eren tumultuosos. Cal entendre que mentres a Catalunya la por l’hi donava al régim els cantautors, a Madrid els catalogats com a perillosos va ser els jovents del rock and roll. L’any 1965 Los Diablos Negros es reconverteixen a Los Botines i a partir de 1966, el canari Manolo Pelayo es llança per la seva conta amb mes pena que gloria i un sol èxit “Rufo el pescador”, sent substituit a Los Botines per Camilo Sesto quan era Camilo Blanes i venia dels Datsons. Parlem d’aquesta cançó, va ser composada per John Lennon quan es va casar amb Cynthia Powell, la seva primera dona i mare de Julian Lennon. A suggeriment de Brian Epstein manager dels Beatles i que va ser padrí de Julian Lennon, el fill del matrimoni, van decidir mantenir les seves noces en secret, per aixó John va fer aquesta peça amb doble sentit que està signada, com és habitual en ells, pel tàndem Lennon / McCartney.

Los Doble R – Maldita

Ara vindrem a Tarragona i us portem a un dels bons grups que van funcionar des de la província. Es tracta de Los Doble R, nom adoptat per que dos dels seus components es diuen Ramón, l'altre, el més petit de tots era el bateria Chispita, tot un crac que ja no està entre nosaltres. Creiem que només van publicar un o dos discos, aquest és un EP editat pel segell Alma l’any 1966 i on també trobàvem "Sevilla bonita”, “Esta botas son para caminar” i “Septiembre". "Maldita" era una composició del grup i hem de reconèixer que la lletra és gore total, però Quimet que els coneixia perque Manel Rodríguez es va casar amb una veina del Quimet, diu que és la cançó que millor funcionava en les seves actuacions. Un dels dos Ramons té una perruqueria de cavallers a Tarragona creiem que a Sant Pere i San Pau. Els Doble R eren Ramón Domenech, Ramón Vidal i Manel Rodríguez, al costat de Chispita. Els tres membres supervivents van actúa en un festival revival on també ho van fer Quimet i el seu grup, Tony amb Grup, actuant a la Rambla Nova de Tarragona i en el què van participar diversos conjunts, tot englobat dins de les Festes de Santa Tecla 2010, els altres dos grups van ser Spejos i Trebol’s. En aquest concert els tres membres supervivents de Doble R es van reforçar amb Kike Germán a la guitarra, Jordi Varela al piano i Oscar Domenech a la bateria i que és fill d'un dels dos Ramons.
Fotografies del concert fet al 2010 a Tarragona dels Doble R

Los Salvajes – Massachusetts

Us portem al programa d’avui de El Temps Passa... i la música queda tot un clàsic, de fet hem escoltat al programa diverses versions espanyoles de "Massachusetts", el gran hit de The Bee Gees que va compondre Robin Gibb, però ara us portem la versió que van realitzar Los Salvajes i que és genial. Es va incloure a un single que Los Salvajes van publicar l'any 1967, editat per EMI-La Voz de su Amo amb "El Don Juan", a la cara B. La veritat és que aquest tema pateix d'un excessiu arranjament orquestral, però a la vegada també aquest és el seu encant. Gaby recrea la cançó i la fa seva i això val la pena. Los Salvajes eren Gabriel Alegret a qui coneixíem com Gaby (cantant), al costat de Andy González (guitarra), Francisco Miralles (guitarra), Sebastià Sospedra Moya (baix) i Delfí Fernández (bateria). Curiosament es diu que a Delfí els seus pares li van comprar una bateria per poder salvar el mobiliari de la casa ja que ell i amb una mena de baquetes, es dedicava a tocar utilitzant tots els mobles de la llar familiar com a instrument de percussió. Quan en els seus principis Los Salvajes van realitzar una gira per Alemanía, Delfí va haver de tornar-s'en per problemes d'edat, més tard i quan van tornar a Barcelona, va ser un altre vegada el batería de Los Salvajes. Ara us explicarem una curiositat sobre Robin Gibb, l’autor de la cançó. El 5 de Novembre de l'any 1967 Robin Gibb i la seva núvia Molly que era secretària de Robert Stigwood, el seu mànager, anaven de viatge de tornada a Londres, malauradament, el tren en què viatjaven va descarrilar a Hither Green, cobrant-se l'accident 49 víctimes mortals i 78 ferits. Robin i la seva nòvia van resultar il·lesos i el músic va treure a diverses persones de la runas dels  vagons. Al mateix temps, a molts quilòmetres de distancia, Maurice Gibb, el bessó de Robin i també component dels Bee Gees i que així mateix ja va morir, es va aixecar de sobte del seu seient diet: "Alguna cosa dolenta li ha passat a Robin". Barry Gibb va manifestar temps després que aquest esdeveniment va fer que Robin Gibb es tornés més sensible i poc més tard va compondre un tema que va ser número 1 a mig mon, es tractava de "Massachusetts". Robin Gibb va morir a causa d’un càncer el 20 de maig de l'any 2012, el músic britànic tenia 62 anys d’edat. 

Los Talayots – Fiesta

En el nostre viatge per la música dels records, per la nostra banda sonora i des de Mallorca us portem una bona banda balear, Los Talayots que ens ofereixen aquesta versió del "Holiday", un altre cançó dels Bee Gees. Es va incloure en un single en el qual la cara A era un altre tema dels germans Gibbs "Words" i es va publicar l'any 1968. Los Talayots eren sis nois mallorquins i van prendre el nom d'unes construccions prehistòriques típiques de les Balears. Los Talayots, van ser inicialment Ramon Jover (cantant i saxo), Toni Tur (guitarra), Pere Obrador (baix), Honorat Busquets (teclats) i Miquel Bonnín (bateria). Van treballar 10 anys i per el grup van passar molts d'altres músics com Joan Caimari, Toni Morlà que després es llançaria com cantautor i també l’amic Joan Bibiloni abans de anar-sen a Zebra, algunes fons ens diuen que també va passar per Los Talayots el guitarra i cantant Tony Obrador, però no estem segurs. Los Talayots van gravar quatre o cinc discos, casi tots single i un o dos EP’s, per al segell Marfer. Un altre de les seves gravacions interesants va ser el tema “Homburg" de la que també hi ha una versió molt bona a càrrec de Los Gatos Negros, barcelonins. Per cert, la foto de la caràtula del disc amb aquest tema dels Procol Harum, està presa a la plaça d'Espanya de Palma, just davant de l'antiga terminal  d'Iberia, amb el monument a Jaume I al darrera i al costat de Cal Meca, una gran cafeteria que ja no existeix, on Mario, de nen, es prenia els "suaus".  Mario va estar viven al carrer Rey Sancho, molt aprop, un carrer que feia cantonada amb la sortida del trenet de Sóller que es va inaugurar el 16 d'abril de 1912, si bé l'estació es va possar en marxa el 14 de juliol de 1929, per un costat i amb l'avinguda on estaba Cal Meca, per l'altre. Mario vivia al número 28, a casa de la seva padrineta Amelia, just al costat d'una carnicería on la propietaria creu recordar que es deia Margarideta. La mateixa foto de la portada d'un dels seus vinils, aquest os veiem la plaça d'Espanya, es va aprofitar per un altre dels seus discos, a sota els teniu. Per cert, salutacions als oidors de les illes i sobre tot a l’amic Sebas, la seva dona i la filla.

Los Sírex – Sin tus cartas

Escoltarem ara a El Temps Passa... i la música queda una de les millors balades del grup barceloní Los Sírex, "Sin tus cartas". Aquest tema va ser una composició de Guillermo Rodríguez Holgado, baixista, compositor i arreglista del grup i al costat de Leslie l'únic dels antics components que encara romanen a la banda. Per cert que Leslie es va dedicar a la política i va ser regidor a Barcelona militant a CiU. Aquest tema es trobava en un EP editat l’any 1965 i molt atípic, eren quatre cançons totes elles en una línia romàntica, cosa que no resultava habitual en Los Sírex ja que li donaven molta més importància al ritme i a més a més, l'EP ofereix una altra raresa i és la inclusió de la cançó “La noche es maravillosa” que és instrumental i “Enseñándote a amar”. Tret de “No Volveré a llorar por ti” que es una versió, les altres cançons va ser composades per Guillermo Rodríguez Holgado, baixista de Los Sírex i el veritable cervell amb Lesli donan la cara. El nom de Los Sírex va ser una idea de Guillermo que treballava en una fàbrica d'ulleres. Per cert que el primer cantant de Los Sírex va ser Santi Carulla que els va deixar per recomanació del seu pare després d’un concert fet al Tropical de Castelldefels. Los Sírex, un dels millors grups espanyols dels 60, va estar format per Antonio LeslieMiguel Cervero, com a cantant, Luis Gomis de Pruneda a la bateria, José Fontserè guitarra rítmica, al baix Guillermo Rodríguez Holgado i Manolo Madruga a la guitarra solista, tots ells de Barcelona. Lluis i Manolo, batería i guitarra de Los Sírex respectivamente, van morir el mes de setembre de l’any 2012 amb pocs dies de diferencia i el mes d’octubre del 2014 va morir el batería Ernesto Rodríguez que feia cinc anys que estaba a Los Sírex i va ser el fundador del grup Los Gatos Negros.

Bruno Lomas – Llévame a la Luna

Una etapa de Bruno Lomas que sempre ens ha encantat és aquella en la qual va gravar tot un seguit de cançons plenes de swing que fregaven el jazz. “Llévame a la Luna” és un d'aquests temes, “Fly me to the Moon”, tot un clàssic que fins i tot va gravar Frank Sinatra. Aquesta cançó que Bruno Lomas al que escoltarem al programa d’avui d’El Temps Passa… i la música queda, de veritable nom Emilio Baldoví Menéndez, amb la seva poderosa veu recrea a plaer, es trovaba inicialment al LP “Cara y Cruz de Bruno Lomas” que es va publicar l’any 1968 i va ser recuperada després de la seva mort en un doble disc recopilatori editat l’any 1990. Bruno Lomas va ser inicialmente component de Los Milos, després es llançaria en solitari sent un dels millors cantants de la seva època i obtenint èxits sense parar. Val a dir que va ser el primer artista espanyol que va gravar un LP en directe, va ser a un teatre de Barcelona, amb un só nefast, però va ser el primer. Havia nascut a Xàtiva el 14 de juny de 1940 i va morir en accident d'automòbil quan conduïa un Mercedes 250, a la carretera de la Pobla de Farnals, un 17 de agost de 1990, quan es trobava a punt de reiniciar la seva carrera. EMI va treure a continuació el doble LP recopilatori de Bruno Lomas que ja estava pactat i del que us hem parlat abans, entre el cantant i la discogràfica abans de la seva mort i que es va titular "Bruno Lomas 1940-1990", on es trovaba també aquesta cançó, però el disc amb cançons noves que també havien signat, mai va poguer gravarse, la mort amb la seva dalla ho va impedir. Per cert, Bruno Lomas va protagonitzar dues pel·lícules "Codo con codo" i "Chico Chica Boom".

Acabarem per avui El Temps Passa… i la música queda, però abans de fotre el camp, us deixarem en la sintonia de les emissores per les que ens escoltes o via internet, si et descarregues el programa del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs de les emissores que ho permeten. Nosaltres sóm Quimet Curull i Mario Prades i ara toquem el dos fins la propera setmana.

Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que encara tenen il·lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres

No hay comentarios:

Publicar un comentario