En el programa d'avui de El Temps Passa... i la música
queda tindrem madison, rock and roll, twist i pop, compartirem cançons dels
anys seixanta que ens portaran Los Sonor, The Rocking Boys, Los Sírex, Dúo
Rúbam, Los Mustang, Dúo Juvent’s, Salvador Escamilla, el Dúo Dinámico, Los
Dracs, Dolors Laffitte, Los Diablos Negros, Guillem d’Efak, Los Doble R que
eren de Tarragona, Dubé y su Conjunto, Los Talayots, Bruno Lomas, Los Salvajes
i a més us portem tota una curiositat, el clàssic "La Bamba", interpretat per
Ritchie Valens, però cantat en castellà. Anem a iniciar aquest viatge als
records connectant la nostra particular màquina del temps i que te arribarà des
de totes les emissores per les que sortim a les ones o via internet, cas de que
t’el descarreguis del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs de les
emissores que ho permeten. Seguim
sent Quimet Curull i Mario Prades i ara us direm, com sempre, alló de
Obrim la
Paradeta
Dúo Rúbam – Madison Kid
Començarem El Temps Passa… i la música queda amb aquest tema
que també havien versionat Tina y Tesa en un dela seua discs, es tracta d'una
versió del tema de Tony Sheridan & The Beat Brothers i sota el nom del
conjunt que acompanyava el cantant Tony Sheridan es trobaven The Beatles, bé
sols estaven Paul McCartney, John Lennon i George Harrison, el bateria era
Peter Best que quan van començar a treballar com The Beatles va ser camviat per
Ringo Starr. De fet a Tony Sheridan i Peter Best avui en dia només se'ls
recorda per la seva relació amb els Beatles. Al Dúo Rúbam que eren catalans,
els van acompanyar el les seves gravacions el Conjunt de Fernando Orteu i també
ho van fer el grup català Los Quijotes que així mateix tenien la seva carrera
paral·lela i van treballar amb aquest nom i com Quixot's Quarter, quan van
gravar en català. La veritat és que a principis dels 60 i a l'ombra del Dúo
Dinámico van sorgir unes quantes parelles dins del món musical, com Los
Pantalones Azules, el Dúo Crámer, Kroners Dúo, Dúo Juvent 's, Dúo 
Radiant’s,
Tina y Tesa, Tony & Charley i uns quants més d'efímera vida. El Dúo Rúbam
van ser uns dels que van funcionar bastant bé a nivell discos i vendes i en la
primera meitat de la dècada van tenir els seus cinc minuts llarcs de glòria.
Van debutar el 26 de novembre de 1960 al Palau d'Esports de Barcelona en un
acte organitzat pel diari El Mundo Deportivo amb motiu del Dia de la Bandereta, és a dir la
captació de findos per a la
Cruz Roja. Un festival en què van participar així mateix
artistes com José Guardiola o Dodó Escolà i un munt de còmics, artistes
circenses i fins i tot ciclistes. El Dúo Rúbam eren José Luis Izquierdo García de León i
Enrique Ferrer Bartomeu, tots dos treballaven al Banco Rural y Mediterráneo del
Passeig de Gràcia, a Barcelona. De fet van utilitzar el nom artístic de Dúo Rúbam
per les inicials del banc: Ru per Rural, Ba per Banc i M per Mediterráneo. Van
començar gravant l’any 1960 per al segell Saef i al 1963 van fitxar per Belter
desfent-se el duet a l'any 1964. Tenen una bona carrera amb 15 o 16 EP's. En
aquest, editat per Belter l’any 1963, trobaven també “Todos los chicos y
chicas” que era una versió del tema de Fraçoise Hardy, “Todo ya paso, Joey” i
“Mi pequeño tren” que és un chachachà. Una curiositat, la primera guitarra
eléctrica que van tindre el Dúo Juvent’s, li van comprar al Dúo Rúbam, tots
quatre eren bons amics i companys de professió.
The Rocking Boys – Baby night
Es van formar a La
Línea de la
Concepción a finals dels anys 50 i The Rocking Boys van ser
una de les millors bandes andaluses del principi de la dècada i també són un
dels primers grups espanyols en sortir a l'estranger (Portugal, sud de França i
el Marroc), així mateix The Rocking Boys van tocar moltes vegades a Madrid i Barcelona.
Discográficament també van ser dels més prolífics de la seva época i van gravar
16 discos, prácticamente tots EP’s, entre 1962 i 1968. Inicialment eren José
Gómez (guitarra i veu), Ricardo Oliveira (baix i veu), Carlos Jaime (piano i
saxo) i Agustín Martínez (bateria i veu solista, però amb la mili a sobre es
van produir canvis inevitables. Entre la gent que també va ser 
membre del grup
es troben Rafa (òrgan), que venia de The Brisk i després tocaria amb
l'Orquestra Mondragón, Hans (bateria) que va tocar amb Los Mitos i José Luis
Tejada (cantant) que posteriorment militaria a Barrabás. Aquesta peça es
trovaba al primer disc de The Rocking Boys un EP editat per el segell Ekipo on
també hi eren "Twist Sensacional" que va ser la cançó estrella i ja
l'hem escoltat a El Temps Passa… i la música queda, junt a “Twist alrededor del
reloj” de Bill Haley i “Mister Twister”, sense oblidar aquest “Baby night”, una versió que
escoltem ara i que ja havia sigut gravada així mateix per Torcuato y Los
Quatro, de fet la va escriure un dels components d’aquest grupo anomenat Duchi,
i també alguns grups més, entre ells el Dúo Rúbam que hem escoltat per començar
el programa d’avui.
Dúo Dinámico – Baby Rock
El primer gran èxit del Dúo Dinámico va ser la versió que
van realitzar del "Rogar" de The Platters, però avui no escoltarem
aquest tema que Manolo i Ramón van convertir en un clàssic del seu repertori,
però del mateix disc, un EP de 1959, us hem seleccionat per compartir ara a El
Temps Passa... i la música queda aquest tema que és un bon rock and roll,
versió d'un dels grans èxits del cantant nord-americà Ricky Nelson i per aquest
tema Quimet ja està reclamant un euro perquè ell l'ha tocat moltes vegades, de
fet a Espanya d'aquest tema es van realitzar unes quantes versions, entre elles
volem destacar una de Los Pantalones Azules. En el disc també es van incloure “Bye,
bye love” i “Linda muñeca” que va ser la primera cançó composada per ells que
van gravar. El Dúo Dinámico oficialmente es van crear el 28 de decembre de
1958, el dia dels Sants Inocents, quan es van presentar a un programa de Ràdio
Barcelona, 
allà al carrer de Caspe, just al número sis i al costat del cinema
Tívoli i front del Novedades. Allà uns xicots que es volien dir The Dinamics
Boys van ser presentats per el locutor Enrique Fernández como El Dúo Dinámico i
va començar una cursa que s’ha mantigunt fins horas d’ara i que els va
convertir en el grup de referencia quan parlem de pop espanyol. Van fer quatre
pel·lícules, totes elles musicals, és clar, calia treure el suc a la mamella.
Però val a dir que ells eren pencadors incansables i sols en els seus primers
tres anys van treuire 15 discos. És diu que aquella presentación a la ràdio va
ser la seva primera actuación devant del públic i aixó no es cert del tot. Ells
solia anar pel Club Hondo, al carrer Muntaner de Barcelona, on van conèixer a
Tete Montoliu, Ricard Roda i uns quans músics de jazz i en alguna ocasió havien
participat en jams sessions amb ells i altres bons músics. La segona errada és
que ells treballaven com enginyers tècnics en la fàbrica de motors d'aviació
Elizalde SA i aquell any havien actuat per als seus companys a la festa de
nadal de l'empresa. Per la música pop del pais el Dúo Dinámico sempre seran
"El Dúo" i tota una referencia. Van rebre de mans del ministre
Celestino Corbacho la Medalla
d'Or del Treball el 29 de juny del 2010. I és que pencaires, el que es diu
pencaires, Manolo de la Calva
i Ramón Arcusa ho són i molt. 
Jorge con Los Sonor – Contigo en la playa
La veritat és que aquest tema va ser molt versionat a
Espanya a partir de 1961, quan es va publicar a Itàlia la
versió original a càrrec de Nico Fidenco que també la va gravar en castellà,
idioma en el qual la van enregistrar, entre altres Enrique Guzmán, Adolfo
Ventas, Los Catinos, Jaime Morey, Karina, Mike Ríos i uns quants més, entre
ells un cantant que es deie Jorge a qui van acompanyar Los Sonor que escoltem
ara. Es va editar en un EPpublicat per Philips amb “Hoy de rodillas” de
Gianni Morandi junt a "En otro mundo" i "Dos chicas para mi". Del xicot poc us poder dir, però de Los
Sonor...Van ser un dels millors grups interpretant música instrumental al país,
però ells també van gravar temes cantats, això ha fet que avui en
dia quan se'ls recorda, no se'ls encaselli dins la surf music, però Els Sonor
van enregistrar moltes cançons instrumentals, van gravar en total 15 EP's i un
LP 
entre 1961 i 1965 per als segells RCA i Philips. Per Los Sonor (a la foto) van passar un
munt de músics: Jorge Matey a la bateria, Tony Martínez a la guitarra, Manolo
Escobar a la veu (res a veure amb aquell altre del carro i la minifaldilla),
Joe González davant del piano i òrgan i Carlos Guitart al baix, sense
oblidar a Manolo Fernández, Manolo Díaz, Luis Eduardo Aute, Fernando Sánchez,
José Antonio Otero i alguns més. Van ser banda d'acompanyament per a alguns
cantants, tant en enregistraments com en gires i durant un temps van ser el
grup de Miguel Ríos, Jorge i Mila. Los Sonor van participar en la pel·lícula
“Abajo espera la muerte” de Juan de Orduña, rés a veure amb un film musical, i
us explicarem una curiositat, el seu primer disc, un EP que es va editar l’any
1961 se'l van pagar ells i només es van editar 250 exemplars, amb una portada
amb foto en blanc i negre ja que no tenien més pressupost i la foto la van
acolorir ells mateixos.
Dúo Crámer con Los Relámpagos – Sucedió en mi
Escoltan ara al Dúo Cramer amb aquesta cançó que us hem tret
d’un EP de 1962 publicat per el segell Fontana, on així mateix trobavem “Mi
talismán” que també la va gravar el català Tony Vilaplana, “Bailando
locomoción” i “Pequeña chica”, todas ellas versiones. Al Dúo Cramer els van
acompanyar durant molt temps en gravacions i concerts el grup Los Relámpagos
que de fet van ser banda d'acompanyament de molts artistes de l'època, entre
ells Miguel Ríos i Juan Pardo. En aquest EP destaque la feina del guitarrista
José Luis Armenteros. Tot i que la gran majoria de duets sorgits en els
seixanta a imitació del Dúo Dinámico eren catalans, el Dúo Cramer es va crear a
Madrid a 
finals de 1961 i eren Antonio Jiménez i Manolo Iglesias, el segon
havia estat guitarra del grup Los Teddy Boys. Julián Molero afirmava que van
obtenir el corresponent carnet vermell de varietats que permetia actuar, encara
que oficialment no servia per fer ball, el mateix dia que el va aconseguir
Miguel Ríos. Quimet també es va examinar i va aprobar, però encara està
esperant el carnet que anaven a enviar-li per correu després d'haver aprobat i pagat les tases. En total
el Dúo Cramer van gravar 6 EP's i quan Manuel Iglesias es va incorporar a
files, és a dir que s’en va anar a fer el soldat com dèiem a Catalunya, va
representar la fi del duet. La veritat és que és una cosa que com ja us us hem
dir altres vegades, acostumava a passar en massa ocasions i si la mili trencava
molts conjunts, imagineu-vos els duets. Un altre que va desaparèixer per la
mateixa raó va ser el Dúo Juvent’s.
Los Dracs –
Rock and roll music
L'any 1965 el grup català Els Dracs van publicar un EP
en castellà i signat com Los Dracs, mitjançant la casa Alma, un subsegell de
Vergara, en el que van incloure aquesta versió del “Rock and roll music” escrita
por Chuck Berry, però ells van mirar a la que van fer The Beatles. De fet en
el disc van incloure així mateix “Un billete compró” que aquesta si era dels
Beatles, junt a un clpasic del pop italià de Pepino di Capri “Larga calle” i
un altre tema composat per Chuck Berry “Ven, Johnny ven”. Els Dracs que van
començar dient-se Fire Stars, van ser al costat de Els Tres Tambors els millors
grups de pop-rock en català de l'època i també van gravar en castella i molt,
com podeu comprobar avui. El sextet, liderat pel cantant Jordi Carreras, va
treballar des de 1964 a
1971 i van gravar 3 EP's en català per Concentric i un 
grapat en castellà per
Discos Alma. Els Dracs eren el cantant Jordi Carreras, al costat de Miguel
Olivé, Vicente Carós, Faustino García, Manuel Cordero i Alfredo Pla. És diu que
l’any 1966 van ser el primer conjunt de rock que va actuar al Palau de la Música Catalana, a
Barcelona, però aixó no es cert, com ja us hem explicat a El Temps Passa... i la música queda, abans
que ells ja ho van fer Els Corbs i a més van incloure una cançó seva en el disc
col·lectiu "Show al Palau" que va publicar Edigsa l’any 1966 i que
tenia cançons de les actuacions de Raimon, Serrat, Núria Feliu i alguns altres.
si bé si ho es que van actuar-hi. Van fer un intent per tornat l’any 1999,
tenint com a cantant a Andrés de la
Rosa que després seria substituït per Pepe Fernández i
posteriormente van ser el grup d’acompanyament del cantautor Jordi Albero, però
no hi va haver continuitat. Hem sabut que el bateria Vicenç Carós havia mort
l’any 2010 als 63 anys d'edat. Per cert, l’any 1981 el segell Edigsa va
publicar un LP recopilatori titulat "La casa del sol naixent" que
recollia les cançons dels seus tres discos amb Concentric.
Ritchie Valens – La
Bamba
Us portem ara a El Temps Passa... i la música
queda tota una curiositat, es tracta del clàssic "La Bamba" a càrrec del seu
autor Ritchie Valens, però interpretada en castellà. És clar que hem de
aclarir-que el cantant, compositor i guitarrista, tot i ser nord-americà, era
d'origen mexicà i aquest tema era una cançó tradicional del folklore de Mèxic,
d'un estil denominat so jarocho que la seva mare li cantava de petit i que ell
va adaptar per al rock and roll, convertin-se en una peça clau de la història
del rock a l'any 1958, quan la va gravar. Es deia realment Richard Steven
Valenzuela Reyes i va néixer a Califòrnia un 13 de maig de l'any 1941. El 3 de
febrer del 1959, que es coneix com "El dia que va morir la música"
per la cançó "American Pie" de Don McLean, Ritchie Valens va morir en
un accident d'avioneta a Clear Lake, Iowa, un esdeveniment en què també moriren
Buddy Holly i Big Bopper. L'avioneta era una Beechcraft Bonanza per a quatre
passatgers. Tot va començar quan Buddy Holly que tenia molts problemes
econòmics ja que 
tenia la butxaca foradada, era un malgastador, va decidir
unir-se a la gira "Winter Dance Party" que consistia en una ronda de
concerts a 24 ciutats, realitzats en tan sols tres setmanes, al costat de
Ritchie Valens, Dion and the Belmonts i The Big Bopper, acompanyats per Waylon
Jennings, el guitarrista Tommy Allsup i Carl Bunch a la bateria. Després d'actuar a Clear
Lake, Buddy Holly se sentia molt cansat, va decidir gastar-se els calerons,
cosa que a ell l'hi agradava fer i llogar una avioneta ja que la calefacció de
l'autobús en què viatjaven tots s'havia trencat i feia molt de fred, es
trobaven a menys 30º, va pensar que així i en arribar abans també tindria temps
per dormir. El pilot era un jove inexpert, es deia Roger Peterson. L'avió tenia
capacitat per a tres passatgers més el pilot, va pagar 36 dólars. Finalitzat el
concert, l'avioneta va enlairar-se de Clear Lake, a la una de la matinada del 3
de febrer de 1959, dues hores i mitja més tard, es va denunciar la desaparició
de l'avió. Aquell mateix matí, es
va localitzar en un camp de blat de moro una avioneta totalment destrossada. Es
van trobar els cossos dels tres músics, havien sortit disparats en la col·lisió
de l'avió contra terra morint instantàniament, a la cabina es va trobar el
cadàver 
del pilot. Sembla ser que en lloc de pujar, l'avioneta va baixar i es
va estavellar als vuit quilòmetres d'enlairar-se en un camp proper a l'aeroport.
Ritchie Valens comptava tan sols 17 anys d'edat i la seva carrera va durar només vuit
mesos, sent aquesta cançó i "Donna", les més rellevants, totes dues
es van gravar en un mateix single que va aconseguir el segon lloc en les
llistes de pop a els Estats Units. Eddie Cochran, va gravar la cançó
"Three Stars" en homenatge als seus amics i col·legues Ritchie
Valens, Buddy Holly i The Big Bopper, amb una estrofa dedicada a cada un
d'ells, començant per Ritchie Valens: Al 1987 el tema "La Bamba" va ser reeditat
en single, mantenint-se els arranjaments originals i va tornar a classificar-se
en les llistes americanes. La vida de Richie Valens va ser portada al cinema en
el film "La Bamba"
i la cançó va ser interpretada per Los Lobos.
La Música
que es Feia en Català
Dolors Laffitte – A cara o creu
(tot dos a
la foto i Llach sense gorra i amb pel), però creiem que no van guanyar. El single on es va incloure aquesta cançó de
Dolors Laffitte va ser editat per el segell Concèntric amb “Els vells” de
Jacques Brel, a l’altre costat .Aquell mateix any va rebre el premi Disc Català
de l'Any. Maria Dolors Laffitte i Masjoan va néixer a Roda de Ter, a l'agost de
1949, va morir a Girona el 15 de febrer de 2008. Va ser una cantant en llengua
catalana que va incloure en el seu repertori cançó d'autor, música tradicional
catalana, lírica trobadoresca, va recuperar la música antiga sefardita i va
difondre l'obra de poetes catalans. Va estar vinculada en els seus inicis al
moviment de la Nova Cançó
i va ser coneguda artísticament com Dolors Laffitte i posteriorment com Maria
Laffitte. Va començar a cantar l'any 1964 a la seva ciutat d'adopció, Manlleu i va
gravar el seu primer disc "Cançons occitanes" l’any 1968, amb tan
solo18 anys.
Salvador Escamilla – Super.Cali-Fragil-lístic-Espi-Ali Dosos
Aquest tema que us hem seleccionat per escoltar ara és una
bona versió de la popular cançó de la banda sonora de la pel·lícula de Disney
"Mary Poppins" i es va incloure en un EP de Salvador Escamilla
titulat "Les cançons de Mary Poppins" que va publicar el segell
Edigsa l'any 1965, on l'adaptació de les cançons va estar a cerrec de Josep
Maria Andreu i els arranjaments de Lleó Borrell, comptant amb l'acompanyament
musical d'una orquestra dirigida per Francesc Burrull. Salvador Escamilla era
un dels grans radiofonistas de su época, però va començar com a cantant i actor
de doblatje. Va ser el pioner en posar cançons en català en el seu programa
"Radioescope" que s'emetia a través de Ràdio Barcelona, al carrer
Caspe número sis, just al devant del cinema Novedades i començava dient sempre
“Bon dia Catalunya”, el programa va guanyar el Premi Ondas l’any 1968. Salvador
Escamilla i Gómez va néixer a Barcelona l'any 1931 i va morir també a la Ciutat Comtal el 30
de març de l’any 2008. Radioescope es va posar en marxa l'any 1964,
posteriorment a la publicació d'algun dels seus discs i Salvador Escamilla va
ser un dels principals impulsors a través dels mitjans de comunicació de la Nova Cançó i la música
i la 
ràdio en català, un apartat en el què també hem de destacar un programa
anomenat "Barcelona Internacional" que un parell o tres d'anys més
tard i així mateix realitzat en català, va començar a ser emès a Radio Juventud
la Voz de
Cataluña, des dels vells estudis del carrer Saragossa i que estava conduït per
Josep Maria Bachs, Ángel Casas i un tercer del qual no recordem el nom.
Realitzaven matinals al cinema Gayarre de Sants amb actuacions dels artistes de
la Nova Cançó.
El programa va tenir un seriós problema quan a algú de l'equip de producció se
li va ocórrer sortejar una estufa Súper Ser i un matalàs Pikolín, almenys un
dels guanyadors va haver d'anar a reclamar-lo a la Pikolín ja que no li
donaven el premi i després de fer-li lliurament del matalàs, Pikolín va
reclamar el pagament a l'emissora ja que pel que sembla res sabien del concurs.
Allò pensem que va provocar l'acomiadament de dos dels presentadors i només va
quedar Josep Maria Bachs que per cert, vivia en aquella època a la Bordeta, a Barcelona, just
al costat de l'Església, al front de Can Batlló. A la foto Salvador Escamilla amb Serrat. 
Guillem d’Efak – Blues en Sol
Ara a El Temps Passa… i la música queda i amb un euro per
Quimet que ja el reclama, un portem aquest EP de Guillem d’Efak publicat per
Concentric l’any 1965 i que compta amb Francesc Burrull a la direcció musical i
al piano. El disc incloïa sols tres cançons, degut a la duración d’aquesta que
donava títul junt a “Ran, ran” i “Dissabte”. En la discografia de Guillem
d’Efak hi ha que destacar també un altre EP amb el clàssic del blues americà
"Febre", al costat de "Com ahir", versió del tema del film
"Casablanca", "Setembre, temps Plujos" i
"Plorant". Posiblement siguien els millors discos de Guilem d’Efak,
junt al “Dimoni Cucarell”. La veritat i tenim que confesor-lo, tant Quimet com
Mario sentim una especial debilitat per Guillem d’Efak, aquest gran cantautor
de color nascut a Rio Muni, Guinea Espanyola, l’any 
1929 i que va morir a
Mallorca l’any 1995, de veritable nom Guillem Fullana i Fada d'Efak i que va
formar part de la Nova
Cançó. Escriptor, poeta, compositor i cantant, Guillem d’Efak
va escriure diversos llibres i també poesia i va compondre moltes cançons,
algunes d'elles gravades per altres cantant com Núria Feliu que va enregistrar
un disc sencer "Viure a Barcelona", amb cançons del mallorquí
d'adopció on les lletres eren de Guillem d'Efak i la música d'Antoni Parera
Fons. Quimet s'encarrega de recordar-nos que aquesta cançó va ser versionada de
manera magistral per Joan Manuel Serrat que la va incloure també en el doble CD
"Banda sonora d'un temps, d'un país".
Deixarem Catalunya, però seguirem amb més música que ens
arribarà des de Barcelona.
Dubé y su Conjunto – Quiero quedarme aquí
A l’amic Frank Dubé, cantant i acordeonista, feia molt de
temps que no l’escoltaven a El Temps Passa… i la música queda i ara ha arribat
el moment que Dubé y su Conjunto sonin de nou al programa. Aquesta cançó us
l'hem extret d'un EP que van publicar Dubé y su Conjunto mitjançant el segell
Belter l'any 1964 on també es recollien "Ma vie" d'Alain Barriere,
“Angelita querían llamarte” que no recordem de qui podia ser i “Hoy de
rodillas” que és la versió que Frank Dubé ens fa del clàssic italià de Gianni
Morandi. El seu nom complet es Francisco Dubé Canela i ha estat tot un showman
a l'americana que va estar vinculat al Papagayo, però va ser propietari de la
sala de 
festes Burbujas, al carrer Calvet de Barcelona, però al que tots
anomenaven simplement “El de Frank Dubé”, vinculat a la transició política
espanyola i unit sentimentalment a la seva esposa Laura, una extraordinària
dona a la que supera en 25 anys d'edat. Creiem que actualmente te un local al
carrer Buscarons, 24, al districte Sarrià-Sant Gervasi. Per cert, l’any 1969
Frank Dubé tenia el grup Projecte A en el qual militava també Josep Més Kitflus.
Nosaltres des de el programa direm ara Salutacions Frank!
Los Diablos Negros – ¿Quieres saber un secreto?
tumultuosos. Cal entendre que mentres a Catalunya la por l’hi
donava al régim els cantautors, a Madrid els catalogats com a perillosos va ser
els jovents del rock and roll. L’any 1965 Los Diablos Negros es reconverteixen
a Los Botines i a partir de 1966, el canari Manolo Pelayo es llança per la seva
conta amb mes pena que gloria i un sol èxit “Rufo el pescador”, sent substituit
a Los Botines per Camilo Sesto quan era Camilo Blanes i venia dels Datsons.
Parlem d’aquesta cançó, va ser composada per John Lennon quan es va casar amb
Cynthia Powell, la seva primera dona i mare de Julian Lennon. A suggeriment de
Brian Epstein manager dels Beatles i que va ser padrí de Julian Lennon, el fill
del matrimoni, van decidir mantenir les seves noces en secret, per aixó John va
fer aquesta peça amb doble sentit que està signada, com és habitual en ells,
pel tàndem Lennon / McCartney.
Los Doble R – Maldita
Ara vindrem a Tarragona i us portem a un dels bons grups que
van funcionar des de la província. Es tracta de Los Doble R, nom adoptat per
que dos dels seus components es diuen Ramón, l'altre, el més petit de tots era
el bateria Chispita, tot un crac que ja no està entre nosaltres. Creiem que
només van publicar un o dos discos, aquest és un EP editat pel segell Alma
l’any 1966 i on també trobàvem "Sevilla bonita”, “Esta botas son para
caminar” i “Septiembre". "Maldita" era una composició del grup i
hem de reconèixer que la lletra és gore total, però Quimet que els coneixia
perque Manel Rodríguez es va casar amb una veina del Quimet, diu que és la
cançó que millor funcionava en les seves actuacions. Un dels dos Ramons té una
perruqueria de cavallers a Tarragona creiem que a 
Sant Pere i San Pau. Els Doble R eren Ramón Domenech, Ramón Vidal i Manel Rodríguez, al
costat de Chispita. Els tres membres supervivents van actúa en un festival
revival on també ho van fer Quimet i el seu grup, Tony amb Grup, actuant a la Rambla Nova de
Tarragona i en el què van participar diversos conjunts, tot englobat dins de les
Festes de Santa Tecla 2010, els altres dos grups van ser Spejos i Trebol’s. En
aquest concert els tres membres supervivents de Doble R es van reforçar amb
Kike Germán a la guitarra, Jordi Varela al piano i Oscar Domenech a la bateria
i que és fill d'un dels dos Ramons.
Fotografies del concert fet al 2010 a Tarragona dels Doble R
Los Salvajes – Massachusetts
una gira per Alemanía, Delfí va haver de tornar-s'en per
problemes d'edat, més tard i quan van tornar a Barcelona, va ser un altre
vegada el batería de Los Salvajes. Ara us explicarem una curiositat sobre Robin
Gibb, l’autor de la cançó. El 5 de Novembre de l'any 1967 Robin Gibb i la seva
núvia Molly que era secretària de Robert Stigwood, el seu mànager, anaven de
viatge de tornada a Londres, malauradament, el tren en què viatjaven va
descarrilar a Hither Green, cobrant-se l'accident 49 víctimes mortals i 78
ferits. Robin i la seva nòvia van resultar il·lesos i el músic va treure a
diverses persones de la runas dels
vagons. Al mateix temps, a molts quilòmetres de distancia, Maurice Gibb,
el bessó de Robin i també component dels Bee Gees i que així mateix ja va
morir, es va aixecar de sobte del seu seient diet: "Alguna cosa dolenta li
ha passat a Robin". Barry Gibb va manifestar temps després que aquest
esdeveniment va fer que Robin Gibb es tornés més sensible i poc més tard va
compondre un tema que va ser número 1
a mig mon, es tractava de "Massachusetts".
Robin Gibb va morir a causa d’un càncer el 20 de maig de l'any 2012, el músic
britànic tenia 62 anys d’edat. 
Los Talayots – Fiesta
En el nostre viatge per la música dels records, per la
nostra banda sonora i des de Mallorca us portem una bona banda balear, Los
Talayots que ens ofereixen aquesta versió del "Holiday", un altre
cançó dels Bee Gees. Es va incloure en un single en el qual la cara A era un
altre tema dels germans Gibbs "Words" i es va publicar l'any 1968.
Los Talayots eren sis nois mallorquins i van prendre el nom d'unes
construccions prehistòriques típiques de les Balears. Los Talayots, van ser
inicialment Ramon Jover (cantant i saxo), Toni Tur (guitarra), Pere Obrador
(baix), Honorat Busquets (teclats) i Miquel Bonnín (bateria). Van treballar 10
anys i per el grup van passar molts d'altres músics com Joan Caimari, Toni Morlà
que després es llançaria com cantautor i també l’amic Joan Bibiloni abans de
anar-sen a Zebra, algunes fons ens diuen que també va passar per Los Talayots
el guitarra i cantant Tony Obrador, però no estem segurs. Los Talayots van
gravar quatre o cinc discos, casi tots single i un o dos EP’s, per al segell
Marfer. Un altre de les seves gravacions interesants va ser el tema
“Homburg" de la que també hi ha una versió molt bona a càrrec de Los Gatos 
Negros, barcelonins. Per cert, la foto de la caràtula del disc amb aquest tema
dels Procol Harum, està presa a la plaça d'Espanya de Palma, just davant de
l'antiga terminal d'Iberia, amb el
monument a Jaume I al darrera i al costat de Cal Meca, una gran cafeteria que
ja no existeix, on Mario, de nen, es prenia els "suaus". Mario va estar viven al carrer Rey Sancho,
molt aprop, un carrer que feia cantonada amb la sortida del trenet de Sóller
que es va inaugurar el 16 d'abril de 1912, si bé l'estació es va possar en
marxa el 14 de juliol de 1929, per un costat i amb l'avinguda on estaba Cal
Meca, per l'altre. Mario vivia al número 28, a casa de la seva padrineta Amelia, just al
costat d'una carnicería on la propietaria creu recordar que es deia
Margarideta. La mateixa foto de la portada d'un dels seus vinils, aquest os
veiem la plaça d'Espanya, es va aprofitar per un altre dels seus discos, a sota
els teniu. Per cert, salutacions als oidors de les illes i sobre tot a l’amic
Sebas, la seva dona i la filla.
Los Sírex – Sin tus cartas
Lesli donan la cara.
El nom de Los Sírex va ser una idea de Guillermo que treballava en una fàbrica d'ulleres. Per cert que el primer cantant de Los Sírex va ser Santi Carulla que
els va deixar per recomanació del seu pare després d’un concert fet al Tropical
de Castelldefels. Los Sírex, un dels millors grups espanyols dels 60, va estar
format per Antonio “Leslie” Miguel Cervero, com a cantant, Luis Gomis de
Pruneda a la bateria, José Fontserè guitarra rítmica, al baix Guillermo
Rodríguez Holgado i Manolo Madruga a la guitarra solista, tots ells de
Barcelona. Lluis i Manolo, batería i guitarra de Los Sírex respectivamente, van
morir el mes de setembre de l’any 2012 amb pocs dies de diferencia i el mes
d’octubre del 2014 va morir el batería Ernesto Rodríguez que feia cinc anys que
estaba a Los Sírex i va ser el fundador del grup Los Gatos Negros.
Bruno Lomas – Llévame a la Luna
Una etapa de Bruno Lomas que sempre ens ha encantat és
aquella en la qual va gravar tot un seguit de cançons plenes de swing que
fregaven el jazz. “Llévame a la
Luna” és un d'aquests temes, “Fly me to the Moon”, tot un
clàssic que fins i tot va gravar Frank Sinatra. Aquesta cançó que Bruno Lomas
al que escoltarem al programa d’avui d’El Temps Passa… i la música queda, de
veritable nom Emilio Baldoví Menéndez, amb la seva poderosa veu recrea a plaer,
es trovaba inicialment al LP “Cara y Cruz de Bruno Lomas” que es va publicar
l’any 1968 i va ser recuperada després de la seva mort en un doble disc
recopilatori editat l’any 1990. Bruno Lomas va ser inicialmente component de
Los Milos, després es llançaria en solitari sent un dels millors cantants de la
seva època i obtenint èxits sense parar. Val a dir que va ser el primer artista espanyol que va gravar un LP en directe, va ser a un teatre de Barcelona, amb
un só nefast, 
però va ser el primer. Havia nascut a Xàtiva el 14 de juny de
1940 i va morir en accident d'automòbil quan conduïa un Mercedes 250, a la carretera de la Pobla de Farnals, un 17 de
agost de 1990, quan es trobava a punt de reiniciar la seva carrera. EMI va
treure a continuació el doble LP recopilatori de Bruno Lomas que ja estava
pactat i del que us hem parlat abans, entre el cantant i la discogràfica abans
de la seva mort i que es va titular "Bruno Lomas 1940-1990", on es trovaba també aquesta cançó, però el
disc amb cançons noves que també havien signat, mai va poguer gravarse, la mort
amb la seva dalla ho va impedir. Per cert, Bruno Lomas va protagonitzar dues
pel·lícules "Codo con codo" i "Chico Chica Boom".
Acabarem per avui El Temps Passa… i la música queda, però
abans de fotre el camp, us deixarem en la sintonia de les emissores per les que
ens escoltes o via internet, si et descarregues el programa del blog, el
facebook de Montse Aliaga o les webs de les emissores que ho permeten. Nosaltres
sóm Quimet Curull i Mario Prades i ara toquem el dos fins la propera setmana.
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que encara tenen il·lusió per viure i compartir
música i records amb tots vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario